Sector amb Pla Parcial aprovat definitivament (antic PP2) amb 8,9 Ha. actualment inexecutable per pendents i pel fet que no va completar la urbanització.
Si se’l considera un sector a la proposta de POUM hauria d’ajustar-se a la vigent Llei d’Urbanisme de Catalunya. Com podreu comprovar a continuació, no ho fa.
El Pla Parcial original i el sector creat a les Normes Subsidiàries de 1986 (plànol a dalt) no contemplaven les zones verdes actuals ni els equipaments que ara es preveuen. També el polígon ha engreixat, en el POUM són 9,23 Ha.
Si us fixeu, les zones verdes i l’equipament són impossibles per pendents (plànol a sota). Cal recordar que la LUC diu, com a directriu d’urbanisme sostenible d’obligatori compliment, que les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col•lectivitat. Aquí sembla clar que la funcionalitat no es troba garantida: haureu de visitar els equipaments i els espais lliures amb tirolina.
En aquest moment hi ha 7 habitatges existents, però el POUM preveu 20 addicionals unifamiliars en parcel•la aïllada de 1.000 m2.
Aquests 20 habitatges addicionals no aporten res al municipi, més aviat al contrari: contribueixen a estendre les urbanitzacions periurbanes (fora o allunyades del casc urbà) de vivendes unifamiliars en parcel•la amb grans costos de manteniment que a la llarga seran impossibles d’assumir pel municipi.
En aquest sentit, i amb lògica, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix una estratègia de ruralització d’aquest àmbit, que la proposta de POUM es passa pel forro (a sota).
En definitiva, estem donant aprofitament única i exclusivament per a major benefici del senyor Manent i resta de propietaris, el municipi no obté res en ordenar-lo. S’ha de tenir en compte que el senyor Manent ja va obtenir el benefici en el seu dia venent les parcel•les i si no ha mantingut la urbanització i no ha posat el serveis bàsics és perquè no li ha convingut.
No val la pena ordenar-lo si l’objectiu és tan sols obtenir la urbanització bàsica.
Per obtenir la urbanització bàsica caldria, en tot cas, un PMU de reurbanització en sòl urbà consolidat traient totes les zones verdes i l’equipament (en realitat traient tots els sistemes menys el viari imprescindible), reduint el sector a les parcel•les edificades i carregant sobre aquestes els costos d’urbanització bàsica, sense aprofitaments addicionals.
En el supòsit que es mantingués el sector tal i com està, esperem que no, també faltaria:
a) Encara que no sigui exigible, com és un sector residual i quina ordenació no queda justificada per cap motiu, l’avaluació econòmica per determinar els aprofitaments lucratius finals i els que se’n du el municipi, si és que se’n du quelcom, ja que ara sembla que el regalem. L’avaluació econòmica i financera hauria de contenir, en aquest cas, l’estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de l’actuació prevista en les finances públiques de l’Ajuntament, així com el cost previst pel manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
b) Atès que no es preveu HPP, faltaria justificar que no es troba obligat a Habitatge de Protecció Publica (HPP): ja sigui perquè prové d’un PP ja aprovat definitivament (no ens ho creiem, ja hem dit que en realitat és un nou sector) o per baixa densitat i tipologia inadequada (el que es preveu al POUM són cases unifamiliars de 395 m2 de mitja per a pobres).
c) Els equipaments no poden ser el 4%, com preveu la proposta de POUM, han de ser el 5% per Llei.
Encara que fessin les correccions antecedents a la fitxa del sector; aquest, com a tal, no s’aguanta i és urbanísticament inviable.
Si se’l considera un sector a la proposta de POUM hauria d’ajustar-se a la vigent Llei d’Urbanisme de Catalunya. Com podreu comprovar a continuació, no ho fa.
El Pla Parcial original i el sector creat a les Normes Subsidiàries de 1986 (plànol a dalt) no contemplaven les zones verdes actuals ni els equipaments que ara es preveuen. També el polígon ha engreixat, en el POUM són 9,23 Ha.
Si us fixeu, les zones verdes i l’equipament són impossibles per pendents (plànol a sota). Cal recordar que la LUC diu, com a directriu d’urbanisme sostenible d’obligatori compliment, que les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col•lectivitat. Aquí sembla clar que la funcionalitat no es troba garantida: haureu de visitar els equipaments i els espais lliures amb tirolina.
En aquest moment hi ha 7 habitatges existents, però el POUM preveu 20 addicionals unifamiliars en parcel•la aïllada de 1.000 m2.
Aquests 20 habitatges addicionals no aporten res al municipi, més aviat al contrari: contribueixen a estendre les urbanitzacions periurbanes (fora o allunyades del casc urbà) de vivendes unifamiliars en parcel•la amb grans costos de manteniment que a la llarga seran impossibles d’assumir pel municipi.
En aquest sentit, i amb lògica, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix una estratègia de ruralització d’aquest àmbit, que la proposta de POUM es passa pel forro (a sota).
En definitiva, estem donant aprofitament única i exclusivament per a major benefici del senyor Manent i resta de propietaris, el municipi no obté res en ordenar-lo. S’ha de tenir en compte que el senyor Manent ja va obtenir el benefici en el seu dia venent les parcel•les i si no ha mantingut la urbanització i no ha posat el serveis bàsics és perquè no li ha convingut.
No val la pena ordenar-lo si l’objectiu és tan sols obtenir la urbanització bàsica.
Per obtenir la urbanització bàsica caldria, en tot cas, un PMU de reurbanització en sòl urbà consolidat traient totes les zones verdes i l’equipament (en realitat traient tots els sistemes menys el viari imprescindible), reduint el sector a les parcel•les edificades i carregant sobre aquestes els costos d’urbanització bàsica, sense aprofitaments addicionals.
En el supòsit que es mantingués el sector tal i com està, esperem que no, també faltaria:
a) Encara que no sigui exigible, com és un sector residual i quina ordenació no queda justificada per cap motiu, l’avaluació econòmica per determinar els aprofitaments lucratius finals i els que se’n du el municipi, si és que se’n du quelcom, ja que ara sembla que el regalem. L’avaluació econòmica i financera hauria de contenir, en aquest cas, l’estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de l’actuació prevista en les finances públiques de l’Ajuntament, així com el cost previst pel manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
b) Atès que no es preveu HPP, faltaria justificar que no es troba obligat a Habitatge de Protecció Publica (HPP): ja sigui perquè prové d’un PP ja aprovat definitivament (no ens ho creiem, ja hem dit que en realitat és un nou sector) o per baixa densitat i tipologia inadequada (el que es preveu al POUM són cases unifamiliars de 395 m2 de mitja per a pobres).
c) Els equipaments no poden ser el 4%, com preveu la proposta de POUM, han de ser el 5% per Llei.
Encara que fessin les correccions antecedents a la fitxa del sector; aquest, com a tal, no s’aguanta i és urbanísticament inviable.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada