POUM IX. CONVENI MORA. (PART I). CAN MORA DE DALT.

 

Pels volts de desembre de l’any 2007 el Ple de l’Ajuntament de SVM, per unanimitat, va aprovar una modificació de les Normes Subsidiàries en l’àmbit de la Masia de Can Mora de Dalt. Per unanimitat sí, no estem en contra d’adaptar-la a usos hotelers, però amb l’advertiment d’aquest regidor insistint en el fet que la modificació fracassaria rotundament atès que no s’adaptava la legalitat (faltava l’avaluació ambiental i un munt de documents addicionals) i excedia amb molt les possibilitats de sostre hoteler tolerable, paisatgísticament parlant. En altres paraules, l’impacte visual de l’edificació que es proposava era senzillament brutal.
 

Com era d’esperar, la modificació va fracassar.Ni tan sols es va aprovar provisionalment.

Ara tornen a la càrrega, però aquest cop en el POUM i mitjançant un conveni urbanístic.

El pacte VI del Conveni Urbanístic, signat per l’Ajuntament de SVM i el Sr. Joaquim Mora Albareda, propietari de la masia de Can Mora de Dalt, estableix una nova Zona de Sol Urbà de Conservació Especial, clau 6a (en realitat clau 6h –ja hem dit que els redactors del planejament no són molt precisos-).

Aquesta nova clau 6h suposa una ampliació de la preexistent 6 a les Normes Subsidiàries de 1986 (a dalt) fins assolir 18.111 m2 de superfície, afegint quasi una hectàrea de sòl urbà de nova creació i 4.000 m2 addicionals de sostre compatible amb ús hoteler (a baix).

No som contraris a l’ampliació, com hem dit, però en tot cas aquesta s’ha de fer dins la legalitat.

En primer lloc, s’ha de justificar la necessitat d’ampliar. En el POUM no hi ha cap justificació de perquè s’amplia l’àmbit de sòl urbà a costa del no urbanitzable i ni de perquè és necessiten 4.000 metres de sostre hoteler i no 6.000 o 2.500. En el conveni tampoc es justifica res. Tot plegat sembla i és arbitrari.

En segon lloc, els 4.000 m2 de sostre hoteler no hi eren, ni estaven previstos, en el POUM amb aprovació definitiva suspesa de 15 d’octubre del 2003. Són de nova creació.

Aquest fet porta a dos conseqüències   

a) S’excedeix de les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona del 2003 que pot recollir el Text Refós.

b) Com s’amplia el sòl urbà desclassificant sòl no urbanitzable i modificant els usos i el sostre possibles, i això t’ho miris com t’ho miris és una modificació substancial del planejament, és evident que com a mínim requeriria avaluació ambiental, inexistent hores d’ara en el POUM.

I a una conclusió: El text refós no és un instrument hàbil per introduir modificacions d’aquest calibre, per tant el POUM hauria de tornar a l’aprovació inicial.

En tercer lloc, una pregunta: ¿Que en treu el municipi d’aquest increment de l’aprofitament?

Doncs, no res. S’incrementa l’aprofitament (4.000 m2 de sostre), però no hi ha cap obligació per part de la propietat. N’hauria d’haver alguna per Llei. Com sempre, i ja es habitual en aquest POUM, el sostre es regala.

En quart lloc, l’ordenació del ¿sector? es fa mitjançant l’article 152 h) de les normes del POUM.

Infumable.

Diu quelcom així: “...Les condicions d’edificació són les relatives a l’establiment de la instal·lació hotelera existent i la seva ampliació per adequar-les als requeriments sectorials corresponents...”

Mani...., no entenem res. A les normes no és recull l’ampliació de 4.000 m2 de sostre. No hi ha una fitxa, ni cap esment a la implantació mitjançant planejament derivat, ni s’estableixen les condicions d’ordenació i implantació, ni els usos possibles.

L’ampliació només es troba al conveni (que forma part del POUM però no és normatiu), o sigui que no avancen res, necessitarà una Modificació Puntual per procedir a l’ordenació bàsica i a establir els usos. No s’entén, no compleixen ni el propi conveni que signen.

Jo, si fos el Sr. Mora demandaria a l’Alcalde i als redactors per incompetents. 

POUM VIII. SECTOR 2 CAN MANENT. COMENTARIS.

Sector amb Pla Parcial aprovat definitivament (antic PP2) amb 8,9 Ha. actualment inexecutable per pendents i pel fet que no va completar la urbanització.

Si se’l considera un sector a la proposta de POUM hauria d’ajustar-se a la vigent Llei d’Urbanisme de Catalunya. Com podreu comprovar a continuació, no ho fa.

El Pla Parcial original i el sector creat a les Normes Subsidiàries de 1986 (plànol a dalt) no contemplaven les zones verdes actuals ni els equipaments que ara es preveuen. També el polígon ha engreixat, en el POUM són 9,23 Ha.

Si us fixeu, les zones verdes i l’equipament són impossibles per pendents (plànol a sota). Cal recordar que la LUC diu, com a directriu d’urbanisme sostenible d’obligatori compliment, que les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col•lectivitat. Aquí sembla clar que la funcionalitat no es troba garantida: haureu de visitar els equipaments i els espais lliures amb tirolina.

En aquest moment hi ha 7 habitatges existents, però el POUM preveu 20 addicionals unifamiliars en parcel•la aïllada de 1.000 m2.

Aquests 20 habitatges addicionals no aporten res al municipi, més aviat al contrari: contribueixen a estendre les urbanitzacions periurbanes (fora o allunyades del casc urbà) de vivendes unifamiliars en parcel•la amb grans costos de manteniment que a la llarga seran impossibles d’assumir pel municipi.

En aquest sentit, i amb lògica, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix una estratègia de ruralització d’aquest àmbit, que la proposta de POUM es passa pel forro (a sota).

En definitiva, estem donant aprofitament única i exclusivament per a major benefici del senyor Manent i resta de propietaris, el municipi no obté res en ordenar-lo. S’ha de tenir en compte que el senyor Manent ja va obtenir el benefici en el seu dia venent les parcel•les i si no ha mantingut la urbanització i no ha posat el serveis bàsics és perquè no li ha convingut.

No val la pena ordenar-lo si l’objectiu és tan sols obtenir la urbanització bàsica.

Per obtenir la urbanització bàsica caldria, en tot cas, un PMU de reurbanització en sòl urbà consolidat traient totes les zones verdes i l’equipament (en realitat traient tots els sistemes menys el viari imprescindible), reduint el sector a les parcel•les edificades i carregant sobre aquestes els costos d’urbanització bàsica, sense aprofitaments addicionals.

En el supòsit que es mantingués el sector tal i com està, esperem que no, també faltaria:

a)    Encara que no sigui exigible, com és un sector residual i quina ordenació no queda justificada per cap motiu, l’avaluació econòmica per determinar els aprofitaments lucratius finals i els que se’n du el municipi, si és que se’n du quelcom, ja que ara sembla que el regalem. L’avaluació econòmica i financera hauria de contenir, en aquest cas, l’estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de l’actuació prevista en les finances públiques de l’Ajuntament, així com el cost previst pel manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

b)    Atès que no es preveu HPP, faltaria justificar que no es troba obligat a Habitatge de Protecció Publica (HPP): ja sigui perquè prové d’un PP ja aprovat definitivament (no ens ho creiem, ja hem dit que en realitat és un nou sector) o per baixa densitat i tipologia inadequada (el que es preveu al POUM són cases unifamiliars de 395 m2 de mitja per a pobres).

c)    Els equipaments no poden ser el 4%, com preveu la proposta de POUM, han de ser el 5% per Llei.

Encara que fessin les correccions antecedents a la fitxa del sector; aquest, com a tal, no s’aguanta i és urbanísticament inviable.

POUM VII. UN VÈRTEX D'ENTROPIA.

El POUM de Sant Vicenç s’ha d’adaptar a les determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

La Disposició Transitòria 3a estableix que els projectes de planejament urbanístic general que estiguessin en tramitació en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 s’han d’adaptar a les determinacions de la present Llei si, en la data de la dita entrada en vigor encara no havia estat lliurat l’expedient complet a l’òrgan competent per a acordar-ne l’aprovació definitiva.

En aquest cas, el de Santvi, si be l’any 2002 es va lliurar un expedient complet a la CTUB, l’expedient que es lliura ara no te res a veure amb el document original.

S’introdueixen, eliminant radicalment els preexistents, una nova memòria ambiental, un nou catàleg patrimonial i ambiental, un estudi de mobilitat generada, un nou estudi econòmic financer, etc.

S’introdueixen, a més a més, modificacions substancials no previstes en el document original com: a) els canvis del classificació del sòl no urbanitzable - PP Sot del Camp, PMU de Ca l’Arqué, PA16 passen de sòl costaner a sòl urbanitzable delimitat o urbà no consolidat-; b) les implantacions hoteleres del PMU2 i del Conveni Mora, aquesta darrera en sòl que provè del no urbanitzable; c) un increment general de l’edificabilitat i de les reserves d’HPP en els sectors importants, etc.

Quan es produeixen modificacions de tal abast cal procedir a obrir un nou termini d’informació pública, article 112.1 de la LUC, com s’ha fet. 

Però compte!! en aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat s’ha d’aprovar inicialment per segona vegada abans d’ésser sotmès novament a informació pública, article 112.

I això, no s'ha fet

Si com l’article 112 preveu que el POUM ha de retornar necessàriament a la inicial, aquest s’haurà d’adaptar no només la refosa del 2005, sinó també a les modificacions del 2007 i del 2009.