POUM V. CADUCITAT. EL TEXT REFÓS ÉS UNA INICIAL ENCOBERTA.

 

La LUC diu que l’acord de suspensió amb prescripcions esmenables de la CTUB de 25 d’abril de 2003 hauria de haver estat esmenat per AjSVM en el termini de tres mesos després de l’advertiment. La LUC no diu en que consisteix l’advertiment, però per analogia és un advertiment de caducitat en tres mesos. Aquest no s’ha produït, per tant hauríem d’entendre que el tràmit encara es troba vigent. En tot cas és repudiable que més de sis anys després i una dotzena de lleis posteriors no s’hagi instat la caducitat per la CTUB.

La LUC diu que en tot cas es podria finalitzar si hi ha raons d’interès general per les quals resulti convenient de culminar l’expedient, aquesta seria la única justificació de la CTUB. En aquest cas crec que el interès general recomana el contrari, no culminar-lo: no s’ajusta a la LUC, al PDUSC, a la Llei d’Avaluació Ambiental, a la Llei de l’Habitatge, etc.
 

El nou tràmit d’informació pública del Text Refós que es proposa, de dos mesos, només seria possible, segons el 90 de la LUC “si ho determina l’acord de suspensió, i d’acord amb el que sigui establert per reglament·. Ull, això és molt interessant:
 

a) En primer lloc, en aquest cas no ho determina l’acord de la CTUB, ja no anem be. El precepte és imperatiu, “si ho determina”.
 

¿Que passa si no ho determina?: Que la introducció d’esmenes que suposin un nou tràmit d’informació al públic i audiència impliquen tornar a aprovació inicial atès que no te’ns habilitació normativa per tramitar el text refós.

b) “d’acord amb el que sigui establert per reglament”. Que diu el Reglament: l’article 112.1.b diu que quan l’esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d’aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l’òrgan que hagués adoptat l’acord d’aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública. Fins aquí, be.

¿Però que passa si les modificacions substancials va més enllà de l’acord de suspensió?
 

La resposta és simple, el Text Refós introdueix canvis no observats a l’acord de suspensió (que recordeu és anterior al PDUSC, per exemple), o sigui que l’AjSVM no està habilitat normativament per introduir-les en un refós, i si aquests canvis són substancials, com per exemple “l’adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl” (PP Sot del Camp, PMU de Ca l’Arqué, PA16), per introduir-los necessàriament s’ha de tornar a segona inicial.
Per posar de manifest que no juguen net i que aquest document és una inicial encoberta, recordeu que en Francesc Ventura va dir: “recomano tornar a demanar els informes sectorials”. 

 

Com s’ho faran per introduir les segures esmenes que proposaran: ¿un segon text refós? ¿Un tercer?
 

Un exemple simple: El nou Catàleg de Béns i Paisatges, que substitueix íntegrament l’antic i es semblem com un ou a una castanya, no ha estat informat per patrimoni, ni per medi natural, ni per l’ACA, etc.. No hi ha dubte, ens prenen el pèl.
 

Si el document és una inicial encoberta, és un text fallit i mort d’antuvi. L’adaptació obligaria a tornar pràcticament a l’Avanç, programa de participació ciutadana, avaluació ambiental, etc. A complir la Llei, vaja.