PLA ESPECIAL DE CAN BOADA XI. AL.LEGACIONS JA PRESENTADES.

 

Els grups municipals de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt a l'oposició: Anem-Entesa pel Progés Municipal, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya, han presentat un escrit  d'al.legacions al Pla Especial de concreció d'usos de la zona d'equipaments de Can Boada. 

Aquesta iniciativa conjunta ha estat presentada en el registre municipal abans de finalitzar el periode d'un mes atorgat pel govern.

ANEM-EPM. ERC i el PSC no descartan la possibilitat de presentar una segona al.legació.

Podeu punxar l'escrit a la següent adreça:

Al.legacions 

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA X. RECTIFICAR ÉS DE SAVIS.

El Pla Especial per a l’ordenació d’usos de la zona d’equipaments de Can Boada estableix una superfície destinada a comerços de 1.386 m2.

Les superfícies es reparteixen de la següent forma:

795,00 m2 SORLI-DISCAU
356,49 m2 MERCAT MUNICIPAL
255,23 m2 6 LOCALS de 31 a 58 m2

El “PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS QUE HAN DE REGIR L’ADJUDICACIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE MERCAT MUNICIPAL I EQUIPAMENT ESPORTIU I EDUCATIU QUE COMPORTA LA CONSTRUCCIÓ DELS CORRESPONENTS EDIFICIS”, que va servir de base a l’adjudicació del SORLI, deia i diu textualment: “El mercat municipal i el supermercat tindran un sostre total de 1.650 metres quadrats totals, edificat en una sola planta i incloent cinc locals comercials exteriors entre els quals s’haurà d’instal·lar una farmàcia i un caixer automàtic o demostrar-ne fefaentment la impossibilitat”.

Deixo de banda la gràcia de la farmàcia i el caixer, doncs em dona la sensació que ens prenen per idiotes. Ho dic pel fet que la farmàcia depèn de les dèries del Col·legi de Farmacèutics, i pel que fa al caixer si s’hagués volgut instal·lar un banc a Montaltparc, ja ho hauria fet amb les vaques grasses, i no ara.

En tot cas, us preguntareu, ¿Com és que el Pla Especial, que el fa el propi Sorli, no compleix amb les clàusules de l’adjudicació de la concessió? ¿Per què la superfície comercial es molt inferior?

Fàcil, aquest és un altre exemple d’imprevisió i  improvisació del Govern CiU-Amics-PP. Mentre elaboraven  el Pla Especial algú -segurament el Departament de Comerç- els va dir que s’estava tramitant la nova Llei d’Ordenació d’Equipaments Comercials, i que un 1.650 es consideraria un GEC (Gran Establiment Comercial) impossible d’instal·lar a Sant Vicenç de Montalt.

A corre cuita, i sense dir res a ningú, canvien l’edifici i redueixen la superfície a 1.386 m2 (locals inclosos) per intentar adaptar-se a la Llei.
 

Recordareu, aquells que vareu veure la maqueta de l’adjudicació, que es sembla com un ou a una castanya a l’edifici que proposa el Pla Especial. Adjunto foto de la maqueta a fi de que podeu fer una comparació (adalt  i abaix).

Ara be, la següent pregunta és: ¿S’adapten?

Doncs, no.
 

Dèiem, en una entrada anterior, que un Mercat Municipal es considera per la Llei com un establiment comercial col·lectiu i que a Sant Vicenç, en el millor dels casos, i si tinguéssim la TUC (Trama Urbana Consolidada), que no la tenim,  es podria instal·lar un Mitjà Establiment Comercial (MEC): establiment col.lectiu amb una superfície de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats.

De moment, ja sobren 87 m2. O sigui que, ja estiguem a favor o en contra del SORLI, com a mínim un parell de locals hauran de desaparèixer. Mal assumpte.

Ara be, aquí no acaba la problemàtica, no només hem de reduir la superfície prevista al Pla Especial, doncs ha de ser inferior a 1300 m2. Com no tenim la TUC, i difícilment la zona de Can Boada podrà integrar-s’hi: baixa densitat, inexistent entorn comercial, vials no preferents, etc. només podrà acollir-se al règim d’excepcionalitat.

¿Que vol dir el règim d’excepcionalitat?

Us transcric l’article 9 de la Llei d’Equipaments Comercials, que és un rotllo, i després passarem a les conclusions:

“Excepcionalment es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:
b) Que sigui justificada la localització fora de la trama urbana consolidada d’un establiment individual i sempre que es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:
1) L’emplaçament ha d’estar situat en continuïtat física amb el teixit urbà residencial, que configura la TUC, sense que pugui estar separat d’aquesta per cap barrera física no permeable significativa.
2) El planejament urbanístic ha d’admetre l’ús comercial amb caràcter dominant o principal en la parcel·la on es vol implantar l’establiment comercial.
3) L’establiment comercial s’ha de localitzar en parcel·la aïllada amb accés principal des del carrer perimetral a la TUC. Aquest carrer ha de donar continuïtat o complementar la xarxa viària principal del municipi i facilitar la connexió urbana per a vianants i bicicletes des de la zona residencial confrontant.
4) L’establiment comercial ha d’estar a una distància inferior a 200 metres, respecte de l’entrada principal, d’una parada de transport públic urbà integrat en la xarxa municipal o s’ha de preveure la instal·lació de parades, terminals o estacions per atendre els fluxos de públic previsibles”.

Conclusions:

Diguem que complim, més o menys, l’1, el 3 i el 4. Ara, el que és segur és que no complim el 2.

En definitiva, la parcel.la és d’equipaments públics dotacionals, l’ús dominant ha de ser públic (esportiu, educatiu, sociocultural, etc, el que sigui): mai pot ser el comercial, més quan la superfície comercial privada és el doble de la municipal.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA IX. NOU TERMINI PER FORMULAR AL.LEGACIONS.

Un nou error de l’equip de govern, aquest cop detectat per la iniciativa ciutadana, ha provocat que el termini d’exposició al públic i de formulació d’al·legacions del Pla Especial de concreció d’usos de Can Boada per a la implantació del SORLI-DISCAU es perllongui fins el proper 1 de març del 2010.

L’edicte inicial de publicació al BOP (Butlletí Oficial de la Província) i al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat) havia oblidat mencionar el termini d’exposició al públic: un mes.
 

Aquest fet provoca que s’hagi de publicar nous edictes  de correcció, el darrer dels quals s’ha publicat al DOGC núm. 5556 el 29 de gener del 2010.
 

Ja ho sabeu, qui vulgui fer al·legacions les podrà fer fins el 1 de març del 2010. 

POUM VI. ¿ES PRECEPTIVA L’AVALUACIÓ AMBIENTAL?

Si la tesi de l’inicial encoberta és certa, senyors aquest POUM necessita l’avaluació d’impacte ambiental. Millor dit, encara que no sigui una inicial encoberta, per higiene, necessita l’avaluació. Qui ho diu?
 

La Llei 6/2009 d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, i, molt especialment, el Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), bàsicament en els articles 70, 100, 106 i 115 i la disposició transitòria dotzena.
 

Una mica d’història:
 

El 21 de juny de 2002 va entrar en vigor la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, la qual en el seu preàmbul posa clarament de manifest el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels tres eixos vertebradors de la Llei. En el seu Article 59, la llei d’Urbanisme determina que, entre altra documentació, els plans d’ordenació urbanística municipal per tal de que siguin formalitzats han de presentar la documentació mediambiental adequada i, com a mínim, un informe mediambiental.

Això ho tenim i està inclòs en la documentació que acompanya CIU i Amics, però...

Posteriorment aquesta Llei sofreix una modificació que és veu plasmada en la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquesta nova Llei, introdueix alguns canvis en les determinacions en l’urbanisme a Catalunya, un dels més destacats és la variació en el contingut de l’informe ambiental que ha de ser el que s’estableix en l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

La Disposició Transitòria desena de la Llei, que és aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, (El nostre POUM) determina les figures de planejament que són objecte d’avaluació ambiental i les que s’han de sotmetre al procediment de declaració d’impacte ambiental: Són objecte d’avaluació ambiental: Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.
 

Conclusió: El POUM de SVM ha de ser objecte d’avaluació ambiental.
 

Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva –recordem que es directriu d’obligatori compliment pels POUMs, art. 9.6 de la LUC- , el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent, així que el tràmit és el següent:
 

El procediment és establert per l’article 115 del Reglament (amb les modificacions de la Llei d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes) i comporta les actuacions addicionals següents en la tramitació dels plans sotmesos a avaluació ambiental:
- Cal formular un avanç del pla amb els continguts que estableix l’article 106 del reglament. Aquest avanç ha d’incorporar un informe de sostenibilitat ambiental preliminar.
 

Algú ha vist l’Avanç?
 

- L’avanç han de presentar-se a l’oficina territorial d’avaluació ambiental corresponent del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la CTUB.
- D’acord amb aquesta documentació i els resultats de les consultes que estableix la legislació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge emet el document de referència que ha de guiar la formulació del pla i la seva avaluació. Per la seva part la CTUB emet l’informe corresponent.
 

On són els informes?
 

- El pla que s’aprova inicialment haurà d’incorporar un informe de sostenibilitat ambiental (ISA) en base al document de referència, sens perjudici d’aquells aspectes ambientals que hagin de contenir els altres documents del Pla.
L’ISA i el pla del qual forma part se sotmeten a informació pública durant 45 dies, com a mínim.
 

Heu vist l’ISA per algun lloc?
 

- El pla objecte de l’acord d’aprovació següent (provisional) ha d’incorporar també una memòria ambiental, la qual requereix l’acord –de nou- del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
- En l’acord d’aprovació definitiva, mitjançant una declaració, s’ha de fer constar la presa en consideració de l’ISA i de la memòria ambiental en l’adopció de la resolució corresponent.
 

Heu vist la Memòria per algun lloc?
 

El que tenim, a la documentació que ens presenten, és un Informe Ambiental que serviria per iniciar el tràmit, però per res més. Penseu que l’ISA ha d’estar a la inicial, i aquest document només podria ser l’anterior a l’ISA.
 

La pregunta que tot us hauríeu d’estar fent en aquest moment : ¿Per què l’acord de suspensió amb prescripcions esmenables de la CTUB de 25 d’abril de 2003 no exigia l’avaluació ambiental?
 

Doncs, no s’havia transposat la Directiva 2001/42/CE, sobre avaluació ambiental de plans i programes Aquesta situació es va corregir, com hem dit amb el Reglament de la LUC, la Llei Estatal  9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, i finalment amb la Llei Catalana 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
 

En definitiva, l’avaluació ja era obligatòria llavors, però la directiva comunitaria no estava transposada, per tant exigien només l’informe ambiental per complir el tràmit.

Ara be, ara si que la tenim transposada. I em pregunto: si era obligatòria l’avaluació ja en aquell moment, i ara encara ho és més, ergo s’hauria de tramitar, no?

informe ambiental

POUM V. CADUCITAT. EL TEXT REFÓS ÉS UNA INICIAL ENCOBERTA.

 

La LUC diu que l’acord de suspensió amb prescripcions esmenables de la CTUB de 25 d’abril de 2003 hauria de haver estat esmenat per AjSVM en el termini de tres mesos després de l’advertiment. La LUC no diu en que consisteix l’advertiment, però per analogia és un advertiment de caducitat en tres mesos. Aquest no s’ha produït, per tant hauríem d’entendre que el tràmit encara es troba vigent. En tot cas és repudiable que més de sis anys després i una dotzena de lleis posteriors no s’hagi instat la caducitat per la CTUB.

La LUC diu que en tot cas es podria finalitzar si hi ha raons d’interès general per les quals resulti convenient de culminar l’expedient, aquesta seria la única justificació de la CTUB. En aquest cas crec que el interès general recomana el contrari, no culminar-lo: no s’ajusta a la LUC, al PDUSC, a la Llei d’Avaluació Ambiental, a la Llei de l’Habitatge, etc.
 

El nou tràmit d’informació pública del Text Refós que es proposa, de dos mesos, només seria possible, segons el 90 de la LUC “si ho determina l’acord de suspensió, i d’acord amb el que sigui establert per reglament·. Ull, això és molt interessant:
 

a) En primer lloc, en aquest cas no ho determina l’acord de la CTUB, ja no anem be. El precepte és imperatiu, “si ho determina”.
 

¿Que passa si no ho determina?: Que la introducció d’esmenes que suposin un nou tràmit d’informació al públic i audiència impliquen tornar a aprovació inicial atès que no te’ns habilitació normativa per tramitar el text refós.

b) “d’acord amb el que sigui establert per reglament”. Que diu el Reglament: l’article 112.1.b diu que quan l’esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d’aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l’òrgan que hagués adoptat l’acord d’aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública. Fins aquí, be.

¿Però que passa si les modificacions substancials va més enllà de l’acord de suspensió?
 

La resposta és simple, el Text Refós introdueix canvis no observats a l’acord de suspensió (que recordeu és anterior al PDUSC, per exemple), o sigui que l’AjSVM no està habilitat normativament per introduir-les en un refós, i si aquests canvis són substancials, com per exemple “l’adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl” (PP Sot del Camp, PMU de Ca l’Arqué, PA16), per introduir-los necessàriament s’ha de tornar a segona inicial.
Per posar de manifest que no juguen net i que aquest document és una inicial encoberta, recordeu que en Francesc Ventura va dir: “recomano tornar a demanar els informes sectorials”. 

 

Com s’ho faran per introduir les segures esmenes que proposaran: ¿un segon text refós? ¿Un tercer?
 

Un exemple simple: El nou Catàleg de Béns i Paisatges, que substitueix íntegrament l’antic i es semblem com un ou a una castanya, no ha estat informat per patrimoni, ni per medi natural, ni per l’ACA, etc.. No hi ha dubte, ens prenen el pèl.
 

Si el document és una inicial encoberta, és un text fallit i mort d’antuvi. L’adaptació obligaria a tornar pràcticament a l’Avanç, programa de participació ciutadana, avaluació ambiental, etc. A complir la Llei, vaja.

POUM IV. QUE PASSA AMB LES PENDENTS? O perquè el govern CIU no compleix la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya determina com directriu per al planejament urbanístic, article 9.4, que aquest ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, establint un règim transitori, mitjançant el Decret 35/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aplicable als terrenys amb pendents elevades en els municipis amb planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme, que, ajustant-se als criteris d’ordenació del planejament, hauran de minimitzar l’edificació en aquells terrenys amb pendents superiors al 20%.

El règim transitori no ens afecta, però si la directriu. Les directrius d’urbanisme sostenible són de obligatori compliment per tot aquell planejament que no estigui aprovat definitivament i publicat. El POUM de SVM es troba amb l’aprovació definitiva suspesa des de 27 d’octubre de 2003, per tant haurà d’adaptar-se abans de l’aprovació definitiva i publicació.

L’adaptació és produiria declarant inedificables o mantenint la seva condició del sòls no urbanitzables (SNU) a aquells sòls amb pendents superiors al 20%.

¿La proposta de CIU de POUM s’adapta? Suposo que ja sabeu la resposta, però deixarem la intriga fins el final.

És cert que la LUC i el Reglament estableixen excepcions, però no són aplicables a SVM, atès que s’hauria d’acreditar que el creixement del nucli existent no és possible en altres terrenys, o que el municipi no disposa de terrenys amb pendent igual o inferior al 20%, que no és el cas pel nostre municipi.

La LUC estableix aquesta condició de Desenvolupament Urbanístic Sostenible mitjançant paràmetres objectius, excloent qualsevol tipus d’arbitrarietat o manipulació. Així, la identificació dels terrenys amb pendent superior al 20% s’ha de dur a terme d’acord amb la cartografia oficial de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, article 7 del Reglament de la LUC.

Si busqueu a la web de l’AjSVM, o a la documentació facilitada pel govern del POUM, trobareu el Catàleg de Béns i Paisatges de SVM, aprovat inicialment pel govern tripartit, i amb ell el plànol I.5 “Pendents superiors al 20%” elaborat amb les dades de l’ICC”. Aquest plànol us pot servir de referència, encara que no sigui “l’oficial.”

Teòricament hauríem de disposar del plànol oficial, atès que l’article 72 del Reglament també diu que dintre dels plànols d’informació del POUM hi haurà el de pendents, però no el trobem. En la documentació que ens han lliurat el plànol d’informació amb les dades de l’ICC, que la CTUB va remetre a tots el ajuntaments fa un any aproximadament, no surt per enlloc. El govern CIU el deu haver perdut en algun calaix, i no és casual, com veurem.

Prometo rectificar si me’l faciliten, però no crec que passi. (Rectifico, me l’han facilitat –un petó ben gros pels serveis tècnics d’urbanisme de SVM- encara que en microstation (putada), però ja l’hem convertit.)

Continuem. Si mirem el plànol que disposem del Catàleg i el de pendents de l’ICC, i fem la superposició amb la proposta de POUM de CiU, i veurem que:

1. el Sector 6 Rosalmar hauria de mantenir-se íntegrament com SNU.
2. el Sector 5 Residencial Can Mora és inedificable al 80 %
3. el Sector 2 Can Manent te seriosos problemes, queda reduït a la plana del Manent, i perdria més del 50 % de la seva superfície (ull, que no computa a efectes d’estàndards, ja explicarem que vol dir).
4. El Sector 1 Costa Nord te totes les cessions en sòls amb pendents superiors al 20%.

Si amb el PDUSC el POUM ja tenia dificultats, amb les pendents s’enfonsen la resta de sectors. Hem aplicat dos articles i mig de la Llei, i ja ens estem quedant sense POUM. Espereu i veureu.

POUM III. EL PDUSC NO ENS ESTIMA (part segona).

¿Que passa amb les UTR-CE 119 i 120? L’article 16.2 del PDUSC diu que el sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat inclòs a les unitats territorials de regulació de sòl costaner especial (UTR-CE), pot ésser objecte de transformació a través, bé de l’adaptació del POUM corresponent d’acord amb el que estableix la Disposició Addicional Primera, o bé mitjançant els procediments urbanístics legalment establerts, i amb les limitacions i condicions establertes a l’article 17 del PDUSC.

O sigui, que podem transformar en sòls urbanitzables el PMU 1 Ca l‘Arque; el PA6 Camí del Mig, i el Sector 6 Sot del Camp. A veure, ¿Com ho fem?

Que diu la Disposició Addicional Primera? “D’acord amb allò establert per l’article 80.1 de la Llei d’urbanisme, els municipis inclosos dins de l’àmbit territorial definit per l’art. 4 d’aquestes Normes han d’adaptar llur planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest Pla director, dins del termini màxim de dos anys des de l’endemà de la publicació de l’aprovació definitiva del Pla director i l’han d’aprovar inicialment dintre dels sis mesos següents, seguint a continuació la tramitació adient.
L’incompliment d’aquests terminis pot comportar l’adopció de les mesures previstes als articles 80.3 i 88 de la Llei d’urbanisme”.
¿Hem dit, inicialment? Esta clar que text refós no és sinònim d’inicial; suposo que estem d’acord.

Que més diu la Disposició Addicional Primera? “Pel que fa al sòl no urbanitzable i al sòl urbanitzable no delimitat inclòs a les UTRCE, cas que l’Ajuntament corresponent opti per la seva transformació urbanística en el marc de l’adaptació del planejament urbanístic general, d’acord amb el que preveu l’article 16, apartat 2 d’aquestes Normes, aquest haurà de determinar els Sectors de transformació i concretar les determinacions genèriques que estableix l’article 18 d’aquestes Normes.”

Fem abstracció, suposem que, a diferència del que ha fet el Govern CIU i amics, hem iniciat un procediment de revisió del Planejament, dient-li POUM, l’aprovem inicialment; justifiquem el motiu de la transformació dels sòls costaners; els ciutadans participen en dita decisió mitjançant algun mecanisme dels que estableix la Llei; hem fet l’avaluació ambiental preceptiva (recordeu que el que ja s’ha dit al respecte i que el PDUSC és del 2005); hem determinat el sectors i els regulem, hem demanat els informes sectorials preceptius; i finalment l’aprovem provisionalment. ¿Que falta? Doncs, que hem de complir obligatòriament el que diu l’article 18 del PDUSC. Veiem que passa:

De les diverses disposicions de l’article 18 ens afecta l’apartat 2 del PDUSC i estableix que l’edificabilitat bruta dels sectors urbanitzables objecte de transformació situats a la zona d’influència (500 metres i sectors  CE), no podrà ser superior a la mitjana de l’edificabilitat bruta assignada pel planejament general al conjunt del sòl urbanitzable delimitat (sectors) en tot el municipi. Pels incrèduls i aquells que consideren el PDUSC-1 un invent no gaire seriós cal recordar que aquesta disposició és una transcripció literal de l’article 30 de la Llei de Costes.
Tenim sis sectors urbanitzables delimitats en el Text Refós

EDIF 0,20 PP1  COSTA NORD
EDIF 0,12 PP2 CAN MANENT
EDIF 0,15 PP3  VILA BLANCA
EDIF 0,35 PP4  SOT DEL CAMP
EDIF 0,36 PP5  CAN MORA
EDIF 0,16 PP6  ROSALMAR

Eliminem de l’equació Vila Blanca, pels motius ja expressats, i l’edificabilitat del Sot del Camp atès que és el sector CE afectat, ¿Quina edificabilitat li queda al Sot del Camp? Fàcil: 0,20 + 0,12 + 0,15 + 0,16 / 4 = 0,1575. Tant de conveni, per res; tantes hores negociant, perdudes. Als propietaris els hi donarà un infart. Val, parcial, sobreviuran: doncs continuaran tenint 15.750 metres de sostre, menys de la meitat que l’actual 0,35.  Que no diguin que no els vàrem advertir.
El que resta clar és que no complirem el principi de solidaritat urbana, ja en parlarem.

I el PMU 1 Ca l’Arqué? Si mireu la fitxa te edificabilitat 1 (un problema perquè haurem de restar-li -0,85, i ja veurem si és viable amb una edificabilitat tan reduïda, que ja us avanço que no). Recordeu, els que assistirem a la Comissió Informativa, que vam sentir: “la CTUB ens ha obligat ha passar-lo a PMU”. Impossible, deuen tenir cera a les orelles. Això és divertit: l’article 16 PDUSC diu que els sòls CE poden ser objecte de transformació d’acord amb el procediment de l’article 17 PDUSC que remet al seu torn al 33.4 de la LUC (persegueix a l’article). ¿I que diu el 33.4? Només Pla Parcial. Res de PMU, i és lògic són sòls SNU (no urbanitzables), com les papallones han de passar per l’estadi urbanitzable abans de ser sòls urbans. Anem malament.

I el PA6 Cami del Mig? El mateix que l’Arquè, però pitjor. Aquest PA, que ha de ser PP, ja era minúscul d’origen, si l’edificabilitat no pot superar el 0,15 és absolutament inviable. Ni ajuntant-lo amb l’Arquè funcionaria.
Hi ha un truc, dels del Màgic Andreu, per restituir l’edificabilitat d’aquests Sectors CE, però evidentment no l’explicarem, ja s’espavilaran. El que és cert, és que amb el Text Refós que proposen no hi ha formula possible per arreglar-ho.
Finalment, també es passen pel forro la disposició del PDUSC, article 18, que en cas de  transformació de sectors CE estableix que els espais lliures públics, bé siguin sistemes urbanístics generals o locals, s’han d’emplaçar en la forma més propera possible a la ribera del mar o bé configurant franges de protecció dels cursos fluvials que travessin el Sector, o bé incloent les masses forestals més rellevants del sector. Aquí ho fan tot just al revés.

Com pot veure’s, només aplicant el PDUSC, i jugant a “hundir la flota”, s’han enfonsat definitivament, o es troben molt malmesos i inservibles, dos sectors (portaavions), un PMU (cuirassat), i dos PA (destructors) -ordenats per importància relativa-. En termes bèl·lics hem eliminat quasi el 50% de les forces enemigues (llegeixis edificabilitat del POUM). Jo, si fos ells, pensaria en retirar-me, perquè la guerra continua i tenim enfilats just per torpedinar legalment dos portaavions més i un cuirassat, a banda dels destructors que no cal que els ajudem. Al final farem net, ja veureu.

Encara sento a l’Amadeu Coflent dir en el Ple d’aprovació d’aquest engendra infernal, que li diuen Text Refós: “Nosaltres hem complert, i vosaltres no”. Per favor que algú m’ho expliqui, no vaig entendre a que es referia, ¿A l’envelat?

POUM II. EL PDUSC NO ENS ESTIMA (part primera).

El POUM, si es pot dir així, més aviat sembla qualsevol cosa menys un POUM, recull dos Sectors (3 Vila Blanca i 4 Sot del Camp) de sòl urbanitzable delimitat, el PMU 1 Ca l‘Arque; els PA6 Cami del Mig i PA3 Can Ripoll, que no compleixen les determinacions del PDUSC (Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner).
Una mica d’història: amb posterioritat a l’acord de suspensió de l’aprovació definitiva del POUM amb prescripcions esmenables de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 27 d’octubre de 2003, concretament el maig del 2005, es va aprovar el PDUSC-1.
El PDUSC-1 va classificar com sòls costaners varies zones del municipi delimitades per Unitats Territorials de Regulació (UTR). Els sòls costaners passen a ser sòls no urbanitzables amb règim de protecció i sense cap possibilitat de transformació, excepte els sòls costaner especials (UTR-CE) que ho poden ser-ho sota unes condicions molt especials .  
Sembla mentida, però cap de les determinacions del PDUSC es troba recollida al POUM; les que es troben recollides són errònies; no hi ha ni un plànol de zonificació indicatiu ni cap menció per enlloc, i les que hi ha millor que no hi fossin, és per riure.
Cal fer esment que la regulació del sòls costaners neix, com dèiem, l’any 2005, per tant no es troben afectats per cap règim transitori de la Llei d’Urbanisme, que no sigui el del propi PDUSC (ho diu la disposició transitòria tercera del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya del mateix any) i la seva transformació requereix obligatòriament passar per una aprovació inicial, i avaluació ambiental estratègica. La conclusió obvia és que pretendre transformar-los dins d’un text refós del 2003 sense dits requisits és il·lusori, i contamina tota la tramitació.
La Disposició Transitòria Primera del PDUSC-1 disposa:
“PRIMERA.- Des de l'entrada en vigor del Pla director urbanístic del sistema costaner i en tant el planejament urbanístic general dels municipis abastats no s'hi adapti, són directament aplicables les determinacions contingudes en aquesta normativa.
- El sòl no urbanitzable abastat pel Pla director, que no ha de passar a ser necessàriament sòl no urbanitzable costaner, identificat per les unitats territorials de regulació de sòl costaner especial, (UTR- CE, i codi gràfic CE) té el règim d'ús que li correspon, en general, segons la Llei d'urbanisme i, en particular, segons el corresponent planejament urbanístic general. Tot això sens perjudici de la modificació o revisió d'aquest, sigui per considerar-los sòl no urbanitzable costaner, o sigui per preveure la seva transformació urbanística, en quin cas haurà de subjectar-se als procediments legalment establerts i a les condicions establertes a l'article 18 d'aquestes Normes.”
Per parts:
L’UTR-CE 119C Ca l’Arqué inclou els proposats PMU 1 Ca l‘Arque; el PA6 Cami del Mig.
L’UTR-CE 120 Sot del Camp inclou el proposat Sector 4 Sot del Camp.
L’UTR-C 121 Torrent de Gironella inclou els proposats Sector 3 Vila Blanca i part del PA3 Can Ripoll,
Pel que fa a la UTRC 121 aquesta és immodificable pel fet que es tracta d’un sòl costaner clau 3, amb dues Sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirmant la classificació PDUSC.
Malgrat no es pugui modificar, i l’ordenació sigui sòl no urbanitzable, el Govern CiU i amics l’ordenen (Sector 3 Vila Blanca i part del PA3 Can Ripoll). Ara be, amb una noteta que diu que mentre es mantingui la classificació definitiva del PDUSC seran sòls no urbanitzables. Però, igualment els regulen malgrat el PDUSC tingui una vigència de 25 anys. ¿Que està passant?
Suposem que en part es deu a l’ànsia de quedar be amb el propietaris, la qual cosa fa cometre estupideses com aquesta.
D’altre banda, si no poden comptar amb els 113 habitatges d’HPO programats en Sector 3 Vila Blanca, tota la Memòria Social que justifica la densificació d’altres sectors, com per exemple el Sector 4 Sot del Camp, se’ls hi desmunta íntegrament.
Així, el sector 3 del Text Refós, Vila Blanca, és un cadàver flotant, no sabem quin és el motiu per ordenar-lo, ¿o si? En realitat, si que ho sabem, en traurem l’entrellat quan parlem del Principi de Solidaritat Urbana.
Pel que fa a “Els Jardins de Can Ripoll” (part del PA3 Can Ripoll) recomano que mireu la fitxa (la veritat és que aquest POUM no te fitxes, mal assumpte). Com que no hi ha fitxes mireu els articles que l’ordenen -151 i 167-, són colossals. Ens fixarem en els jardins de Can Ripoll (C2 del PDUSC, o sigui un quasi PEIN) i sorpresa, surten 10 habitatges plurifamiliars i 4 en unifamiliar. Val que diuen que està subjecte a resolució del PDUSC-1, però que jo sàpiga el PDUSC-1 ja ha resolt i les Sentències el confirmen.
Es veu que no era prou greu mantenir un sòl C2 (no urbanitzable) dintre d’un sector de sòl urbà no consolidat (mireu els plànols de zonificació i el sector C2 no surt per enlloc), a sobre li donem edificabilitat. ¿De veritat que hem pagat 100.000 € per aquest Text Refós?
Aquest fet, inexplicable jurídica i urbanísticament, te una explicació: Els Srs. Ripoll, legítimament, se’n van a veure a l’Alcalde, o a qui el mana, i li diuen: teníem una “operació urbanística” que ja havíem pactat amb vosaltres l’any 2002, i aquest tripartit malparit ens l’ha eliminada. I que els contesten: cap problema, aprovarem el Text Refós del POUM, i ho arreglarà tot. Santa innocència.
O innocència, o estan enganyant als propietaris i al poble conscientment. Una de dues.    
Per als masoquistes adjuntem les dues Sentències del TSJCAT.
http://www.megaupload.com/?d=W3L3ZNBI

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA VIII. UN ALTRE VOLTA ALS USOS

L’article 9 del Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’Ordenació d’Equipaments Comercials estableix que el planejament urbanístic, en el nostre cas les normes subsidiàries, ha d’admetre l’ús comercial amb caràcter dominant o principal en la parcel·la on es vol implantar l’establiment comercial.

Doncs, com sempre, les normes subsidiàries no contemplen l’ús comercial, únicament mercats i abastaments, públics s’entén. Però, fins i tot en la hipòtesi més agosarada de que es trobes contemplat, mai podria ser l’ús dominant o principal perquè ens trobem ordenant un zona d’equipaments públics dotacionals, i evidentment un supermercat privat no és, ni ho serà mai, una dotació comunitària.

Conclusió: Els que estiguin en contra del Sorli-Discau i del Pla Especial poden estar tranquils, els de CIU ens estan fan perdre el temps a tots.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA VII. TRAMES URBANES CONSOLIDADES. EL CARRO DAVANT DELS BOUS.

El Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’Ordenació d’Equipaments Comercials estableix que abans d’implantar qualsevol establiment comercial s’ha de delimitar gràficament el perímetre corresponent a la trama urbana consolidada del municipi.

Com Sant Vicenç de Montalt no te la delimitació gràfica feta i té més de 5.000 habitants haurà de tramitar-la i aprovar-la en Ple, en els propers sis mesos.

El tràmit és senzill:

La primera delimitació de la trama urbana consolidada es subjecta al procediment següent:

a) L’Ajuntament, amb el tràmit previ d’informació pública pel termini d’un mes, ha de trametre l’acord del Ple relatiu a la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada a la direcció general competent en matèria d’urbanisme per a la seva aprovació, juntament amb la documentació següent: Memòria justificativa de la proposta. Plànols a escala dels àmbits a incloure a la trama urbana consolidada. Expedient administratiu de la tramitació de la proposta.
b) La direcció general competent en matèria d’urbanisme ha de formular una sol·licitud d’informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjuntant la documentació necessària per poder resoldre la sol·licitud.  Aquest informe és preceptiu i té caràcter vinculant en cas de ser desfavorable. La documentació es considera completa, als efectes del termini previst a l’apartat d) una vegada s’hagi emès l’informe de la direcció general competent en matèria de comerç, que ha d’emetre informe en el termini màxim d’un mes. En cas que no s’emeti informe en el termini previst, es poden prosseguir les actuacions.
c) La delimitació s’aprova mitjançant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria d’urbanisme, prèvia audiència, si s’escau, a l’Ajuntament corresponent, per un termini de quinze dies, en el cas que s’hi hagi d’introduir rectificacions. En cas que les rectificacions introduïdes suposin una modificació substancial de la proposta informada per la direcció general competent en matèria de comerç, aquesta ha de tornar a emetre l’informe previst a l’apartat b).  
d) El termini per aprovar la delimitació és de dos mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud amb la documentació completa. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució, la delimitació s’entén efectuada en els termes previstos a la proposta formulada per l’Ajuntament.
e) La direcció general competent en matèria d’urbanisme ha de donar publicitat a la delimitació de les trames urbanes consolidades mitjançant la publicació al DOGC. Així mateix, s’ha de donar publicitat de la delimitació a través del portal de difusió telemàtica del planejament urbanístic.

El carro davant del bous, encara no tenim la trama urbana consolidada definida i ja estem adjudicant el supermercat i tramitant el Pla Especial (que restarà aturat de mentres).

Il·legal no ho és, però temerari si. Encara no sabem si Comerç considerarà trama consolidada la zona de Can Boada, i té números per a que no ho sigui: molt baixa densitat, i cap front comercial inserit en el residencial. Ja veurem. En tot cas, és molt arriscat, han adjudicat l’explotació amb la possibilitat de que mai arribi a materialitzar-se. El Sorli podria demandar a l’Ajuntament per danys. Temerari, tot plegat.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA VI. EL SORLI ENS FARÀ LA PISCINA.

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A LA DEFINICIÓ DELS USOS I LES CONDICIONS D’EDIFICACIÓ DE L’EQUIPAMENT SITUAT ALS CARRERS PICA D’ESTATS, MONTSENY, TURÓ DE L’HOME I MONTNEGRE. SANT VICENÇ DE MONTALT.

EL SORLI ENS FARÀ LA PISCINA.

En el Ple del dijous 14 de gener de 2010 el Govern CIU i Amics, amb el recolzament del PP, va adjudicar provisionalment la gestió del Mercat Municipal, l’explotació d’un Hipermercat i la construcció de la piscina coberta a l’empresa Sorli-Discau.

Podria semblar una bona idea, però no ho és. Si realment fos un mercat municipal ho seria en el cas de que Sant Vicenç de Montalt el necessites, que ho dubto. Sortosament tenim suficients plataformes comercials properes per suplir les necessitats d’abastament del municipi. Si no és una necessitat, haurem de suposar que la piscina coberta justifica la construcció del hipermercat, però tampoc és així. La piscina és l’excusa no la justificació per la implantació del Sorli.

Com dèiem, amb un plec de clàusules ridícul els hi adjudiquen la gestió integral del Mercat (356 m2), del Sorli (795 m2), de 6 locals, de 700 metres d’espais polivalents, i de la piscina.

Ara i aquí, només farem la valoració jurídica del Pla Especial sense entrar en més consideracions sobre la bondat de la proposta de piscina, o sobre la viabilitat econòmica de l’operació, les quals deixarem per més endavant.

Una altre pregunta ¿Complim la Llei d’Equipaments Comercials?

Com ens trobem en una pastilla d’equipaments públics dotacionals no s’admet de forma general l’ús comercial privat, i en els casos excepcionals en que s’admet ho és d’una forma altament restrictiva.

En aquest cas no ens trobem en un supòsit excepcional. Seria excepcional i admetria l’ús comercial privat, sempre amb caràcter complementari i restrictiu, la rehabilitació d’un mercat municipal existent o la primera implantació d’un mercat municipal en zones amb dèficit d’abastament. Cap dels dos supòsits és predicable de Sant Vicenç de Montalt.

El Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’Ordenació d’Equipaments Comercials estableix que un mercat municipal és un establiment comercial col·lectiu de titularitat pública, que disposa de serveis comuns i requereix una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local.

El mercat estarà format per un conjunt de locals comercials, fonamentalment d’alimentació perible en règim de venda personalitzada, sense que cap de les empreses o grup d’empreses que els exploten pugui ocupar més del 60% de la superfície de venda del conjunt del mercat.

Ja anem malament. Si la Llei de cap empresa explotadora pot ocupar més del 60% i hem adjudicat el 100% de l’explotació al Sorli-Discau: o la Llei està malament, o la interpretem erròniament, o l’adjudicació del Govern CIU-AMICS-PP és nul.la de ple dret. Optem per la darrera opció.

Si l’adjucació és de dubtosa legalitat, el Pla Especial en resta contaminat.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA V. NO DISPAREU AL REDACTOR, si us plau (II).

Si la Memòria tenia errors, la Normativa del Pla Especial és al·lucinant. 

L'article 3 diu que "la titularitat de l'equipament és privada i s'executa en sòl municipal sota el règim de dret del sòl". Com? Suposem que voldrà dir que la titularitat de l'equipament és pública (no pot ser d'altre manera) i que s'executa en sòl municipal sota el règim de concessió del dret de superfície.  El Sergio Nicastro Jofré que s'ho faci mirar.

L'article 4 diu "..compren les superfícies destinades a usos públics, privats o col.lectius al servei dels ciutadans." Suposem que voldrà dir concessionats, atès que els usos privats es troben expressament prohibits per la Llei en una zona d'equipaments dotacionals comunitaris. Ai, l'amo.

Si tornem a la Memòria observarem una clara manifestació del impuls privat d'aquest Pla i de la nul·la intervenció de l'Ajuntament, i per extensió dels ciutadans, en aquest engendra: en l'epígraf 1.12 el Nicastro manifesta que la justificació legal del Pla Especial es troba a l'article 15 de les Normes Subsidiàries. No m'estranya que ho digui, ja que l'article 15 regula les actuacions d'iniciativa privada en sòl urbà.

L'article 5 estableix l'ús comercial, que com hem dit no es troba previst a les subsidiàries, i per tant no es pot incloure en el Pla Especial.

L'article 11 és genial, diu: "L'execució d'aquest Pla Especial ... serà d'aplicació al que es disposa en el Pla d'Infraestructures de Sant Vicenç de Montalt". Primer, algú l'haurà de redactar i aprovar, doncs a dia d'avui no tenim cap Pla d'Infraestructures. Malgrat tot l'idea és bona i jo proposo encarregar-li al Nicastro, o al Sorli, a veure que passa. 

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA IV. MOBILITAT

MOBILITAT.

Quan es va plantejar en el Ple de l'Ajuntament la implantació del Sorli-Discau a la pastilla de Can Boada els grups de l'oposició varem insistir sobre el dèficit d'accessos i el greu problema de mobilitat que generava en el baix poble.

Atès que ja se'ls va advertir, esperàvem que com a mínim el Pla Especial incorporés un Estudi de Mobilitat. Doncs, no.

L'article 94.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme estableix que en els casos en què ho exigeixi la legislació sobre mobilitat, serà necessari incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determini aquesta legislació.

L'article 3.1 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada estableix, al seu torn, que els estudis d'avaluació de la mobilitat generada s'han d'incloure, com a document independent, en els instruments d'ordenació territorial i urbanística següents: c) Planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats.

La normativa, doncs, sense cap mena de dubte, exigeix l'Estudi de Mobilitat Generada, inexistent hores d'ara.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA III. NO DISPAREU AL REDACTOR, si us plau.

La lectura de la Memòria no te desperdici. El epígraf 1.7 parla que l'instrument que promou l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt és una Pla de Millora Urbana. ¿No havíem quedat que era un Pla Especial? Podríem considerar aquest fet com a aïllat i un error del redactor, si no fos pel....

Epigraf 1.10. "Les condicions urbanístiques que es proposen per al sector d'aquest pla especial són, en definitiva, les mateixes que actualment defineix el sector d'actuació, únicament s'hi afegeix un ús més, que és el comercial.... ???? de manera que això no modifiqui els paràmetres addicionals"

No pot ser, com dèiem el Pla Especial introdueix tres usos: l'ús comercial, el socio-cultural i l'esportiu addicionant-los a l'educatiu ja previst en el Pla Parcial. Ara be, si que introdueix un ús no previst a les normes subsidiàries: el comercial, per la qual cosa el Pla Especial és nul, i en tot cas es requereix una Modificació Puntual del Planejament.

I pel....

epígraf 1.11 "Aquest Pla Urbanístic delimita un únic Polígon d'Actuació Urbanística ?????... el qual s'executarà mitjançant sectors d'urbanització prioritària ?????.... en el termes estipulats segons conveni firmat entre l'Ajuntament i el beneficiari ?????...."

Ni PAU, ni SUP, ni conveni. Aquí l'únic que hi ha és el beneficiari.

La veritat, el redactor no s'ha esmerçat massa en l'encàrrec i l'ha traït el subconscient i el "recorta y pega". Com us podeu imaginar això diu molt poc sobre la qualitat del document, i especialment dels que governen l'Ajuntament i volen aprovar-lo en aquestes condicions. Ni se l'han mirat.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA II. DESTRIPEM EL PLA ESPECIAL.

Començarem per la Memòria del Pla Especial. L'objecte és permetre la construcció d'un complex comercial i esportiu a la zona o pastilla d'equipaments comunitaris dotacionals de Can Boada.

En conseqüència, el Pla Especial te per objecte, en realitat, modificar els usos principals de la pastilla que venen definits com exclusiva i únicament educatius per l'article 2.2.2.2 del Pla Parcial de Can Boada, publicat al DOGC el 24 de maig de 1989.  Per tant, el Pla Especial hauria de modificar l'ús principal i incloure els nous usos.

I això és el que fa, introdueix l'ús comercial, el socio-cultural i l'esportiu addicionant-los a l'ús educatiu ja previst en el Pla Parcial.

Ara be, per substituir o addicionar un ús principal en un equipament comunitari es requereix que el planejament general, en aquest cas les Normes Subsidiàries, contemplin els nous usos previstos atès que els plans especials urbanístics no poden substituir en cap cas el pla d'ordenació urbanística municipal en la seva funció d'ordenació integral del territori.

Les NN.SS. de Sant Vicenç de Montalt preveuen, en l'article 75, l'ús esportiu, el socio-cultural i el de mercats i abastaments, però en cap cas el comercial. Mercats i abastaments no és sinònim de d'ús comercial. És obvi que mercats i abastaments es refereix a usos públics (mercats municipals previstos a la LBRL) i el comercial a usos privats.

 

La conseqüència necessària que se'n dedueix de l'anterior és que el Pla Especial és insuficient i inhàbil en aquest supòsit atès que la Llei d'Urbanisme exigeix la Modificació Puntual del Planejament General quan s'estableix un ús principal no previst a les normes subsidiàries: el comercial, per permetre la implantació d'una plataforma de venda al detall privada en una pastilla d'equipaments públics.

En definitiva, El Pla Especial vulnera l'article 67 de la Llei d'urbanisme de Catalunya pel fet que l'ús que es proposa no és compatible amb el planejament urbanístic general. En realitat, qualsevol modificació dels usos principals d'una pastilla d'equipaments públics requereix una Modificació Puntual, excepte en el supòsit que es trobin expressament definits per a la zona d'equipaments en qüestió pel propi planejament general, que no és el nostre cas.

Entenem que per aquest motiu el Pla Especial és nul de ple de dret.

PLA ESPECIAL CAN BOADA I

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A LA DEFINICIÓ DELS USOS I LES CONDICIONS D'EDIFICACIÓ DE L'EQUIPAMENT SITUAT ALS CARRERS PICA D'ESTATS, MONTSENY, TURÓ DE L'HOME I MONTNEGRE. SANT VICENÇ DE MONTALT.

L'AJUNTAMENT ÉS AMO DELS SEUS PROPIS ACTES?

La primera qüestió que tractarem: ¿Qui redacta el Pla Especial? En condicions ordinàries hauríem de contestar "l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt". Doncs, no. El redacta el Sr. Sergio Nicastro Jofré membre  del "Gabinete Técnico de Proyectos", mercenari a sou del Sorli-Discau, veure http://www.gabinetetecnico.com/menu3.htm, adjudicatari del dret superfície sobre la parcel·la d'equipaments de Can Boada.

Aquest fet compromet greument el principi per el qual el planejament, ja sigui general o derivat, com en aquest cas, es redacta sempre en virtut del benefici col·lectiu i del interès general. En el Pla Especial resulta evident que el redactor coincideix amb la figura del beneficiari, i que aquest no és el municipi, ni els seus ciutadans.

D'altre banda, el "Gabinete Técnico de Proyectos" és una enginyeria, circumstància que comporta, com veurem mes endavant, que tant el Pla Especial com l'edifici d'equipaments no s'orientin des del punt de vista dels interessos urbanístics i de les dotacions del municipi, sinó, i en tot cas, des del punt de vista mercantil i comercial de l'empresa que l'encarrega i l'elabora: Sorli-Discau. En definitiva, la piscina coberta no te cap interès i és una accident en l'operació conxorxada pel Govern CIU i Amics.

La Llei d'Urbanisme de Catalunya a la disposició addicional vuitena estableix que els professionals que intervenen a la redacció de instruments de planejament, fins i tot els lliberals, al servei d'una entitat pública, sigui quina sigui llur vinculació jurídica amb l'administració, tenen l'obligació de guardar-ne secret professional i mentre durin aquestes tasques, no poden intervenir en treballs d'iniciativa particular relacionats amb el sector afectat per la figura d'ordenació urbanística de què es tracti.

Qualsevol podrà adonar-se que la norma no s'acompleix en el present cas.