PLA ESPECIAL DE CAN BOADA XII. TRAMES URBANES CONSOLIDADES.

El govern ha aprovat inicialment el projecte de Trama Urbana Consolidada, requisit previ per implantar el Sorli-Discau a la pastilla d’equipaments de Can Boada.

Definició de TUC: àrees urbanes delimitades i definides que han de suportar establiments comercials de mitjanes o grans dimensions.

Primer una pregunta: ¿Quina motivació o interès té el govern municipal de CIU i Amics per aprovar inicialment la TUC (trama urbana consolidada)?

Provarem amb uns quants motius lògics:

1. Reconèixer el paper de les activitats comercials en la conformació, estructuració i construcció del municipi.
2. Considerar les activitats comercials i el comerç minorista com un equipament social més al servei dels ciutadans, i per tant la importància cabdal d’ordenar-lo territorialment.
3. Millorar l’eficiència econòmica del municipi i ordenar els formats comercials en funció de l’ordenació urbanística per obtenir una estructura comercial diversificada i equilibrada a fi de que el ciutadà pugui gaudir del comerç en condicions favorables d’accessibilitat, comoditat, proximitat i sostenibilitat ambiental.

Res de tot això, la Memòria de la TUC parla dels xurribikers, del Museu del Pessebre, dels Bòbuls i les Margaridasses, i de ho bonic que és viure a Sant Vicenç de Montalt, i ho guapos i eixerits que som. Ara, de comerç no en parla. Per enlloc.

La Directiva 123/2006/CE (coneguda com a Directiva Bolkenstein), que regula a nivell comunitari la implantació d’establiments comercials de grans dimensions, diu en el seu article 14.5 que la necessitat d’implantar un establiment comercial de grans dimensions en una població s’haurà de justificar “cas per cas” i que l’autorització (la TUC) s’haurà de supeditar al fet que es demostri l’existència d’una necessitat econòmica o d’una demanda del mercat, a que s’avaluïn els efectes econòmics de l’activitat, l’equilibri entre l’oferta i la demanda, i l’ajust amb els objectius de programació comercial territorial, amb els requisits de planificació que no sigui econòmica, i sobretot, que sigui necessari per raons “imperioses” d’interès general.

Res, la Memòria parla dels Bòbuls i les Margaridasses. No anem be.

Segona pregunta: ¿Si no es justifica quina és la necessitat imperiosa i d’interès general d’un gran establiment comercial a Sant Vicenç de Montalt, quin és el motiu que mou a CIU i Amics per aprovar inicialment la TUC?

No ho sabem, i quasi és millor no saber-ho. El que és evident, és que l’Alcalde i el seu govern han arribat a un pacte amb el Sorli-Discau, i li venen la pastilla d’equipaments comunitaris de Can Boada a canvi d’una promesa d’una piscina coberta i un pretès mercat municipal, que no és tal.

De raons d’interès general no n’hi ha cap. Si el municipi necessita un mercat públic i una piscina coberta s’hauria de justificar que els podem mantenir, o sigui que els podem pagar. A dia d’avui, amb un pressupost deficitari no podem pagar res. No hi ha cap necessitat d’un mercat municipal, les necessitats d’abastament de producte fresc estan cobertes per la xarxa comercial propera existent. Pel que fa la piscina coberta, una població de sis mi habitants és impossible que la mantingui en competència amb Mataró i Arenys de Mar, i probablement Llavaneres.

Si els objectius són il·lusoris quina raó, o raons, justifiquen la TUC?  No ho sabem, i com no s’expliquen potser no ho sabrem mai.

Ara, anem a desmuntar-la, la TUC.

Primer, com hem dit, la Memòria és insuficient, i no compleix amb els objectius i els principis de la Llei d’Equipaments Comercials o de la Directiva Bolkenstein.

Pel centre històric definir la TUC és ridícul, sinó ingenu,

Amb el Condis, que és un 400 m2, la resta de botigues de producte fresc i al detall, conjuntament amb el mercat setmanal, el comerç minorista, per la població que som, és més que suficient.

D’altre banda, les Normes Subsidiàries no preveuen els usos de gran comerç, i hem de recordar que la Llei d’Equipaments Comercials exigeix que per definir la TUC és necessari que el planejament vigent reconegui la compatibilitat del comercial amb els usos residencials, article 7.1.a. Per exemple en tot el PERI del casc històric només es preveu el petit comerç, article 43.1 de les normes. En conseqüència totes les claus 1 incloses dintre de la TUC haurien d’excloure’s de la delimitació proposada.

Les claus 2 si be accepten el comerç, en general, prohibeixen expressament el comercial concentrat, per la qual cosa es discutible la seva inclusió a la TUC, article 93 de les NN.SS.

Les claus 4, inclòs el PP de Can Gasull, no admeten el comercial superior a 250 m2 de superficie, per tant també haurien d’estar excloses, article 104 de les NN.SS.

Les claus 5 només admeten els usos existents, i no hi ha cap comerç consolidat superior als 200 metres, o sigui que també haurien d’estar excloses.

La TUC en realitat, només podria abastar les claus 7, actualment industrials, o sigui la fàbrica de l’Artesana de Coflent i l’antiga fàbrica Champions (Camps). Però permetre el comercial en aquests indrets es contrari als objectius previstos al POUM, on es preveuen usos d’habitatge, en la primera, i d’equipaments dotacionals públics en la segona.

En definitiva, no té cap sentit definir la TUC pel dalt poble. Ni les subsidiàries l’autoritzen, ni en els dos indrets on seria possible la implantació és recomanable fer-ho.

Per exemple, definir la TUC tal com es proposa, permetria obrir un gran centre comercial a l’antiga Champions, o sigui que es sol·licités llicència, impedint de forma definitiva la possibilitat d’obtenir dit sòl pel municipi.

No s’aguanta. No és serio. La TUC es defineix per poder establir un gran establiment comercial, si no és necessari, perquè es dibuixa la TUC pel centre històric? Te sentit, per justificar la TUC al baix poble.

En tot cas, malgrat el seu sense sentit, la Llei d’Equipaments Comercials del 2009 obliga a definir la TUC als municipis de més 5.000 habitants, i com ens trobem dintre del grup, s’haurà de definir, sigui coherent, necessari o no.

Ara be, definir la TUC del baix poble, no és innocu, té una conseqüència pràctica: permetrà instal·lar, i que s’atorgui llicència al Sorli-Discau a la pastilla d’equipaments públics de Can Boada.

Des de l’aprovació definitiva, aquest mes de maig de 2010, del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, la zona de les Ànimes, llegeixis Montalparc, és una nova centralitat urbana del municipi. Aquest fet, la consideració de centre urbà, permet definir la TUC atès que compleix amb el requisit de l’article 7 a) de la Llei d’Equipaments Comercials.

Article 7

Trames urbanes consolidades (TUC)

1. Als efectes d'aquest Decret llei, s'inclouen en la trama urbana consolidada d'un municipi els àmbits següents:
a) Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel nucli històric i els seus eixamples on, d'acord amb el planejament urbanístic vigent, l'ús residencial és dominant i compatible amb l'ús comercial.
b) Les àrees residencials plurifamiliars contínues als assentaments a què fa referència l'apartat a), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanístic l'ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials.
c) Les àrees residencials plurifamiliars no contínues amb les àrees a què fan referència els apartats a) i b), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanístic l'ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectàrea.
d) Les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments o a les àrees a què fan referència les lletres a) ,b) i c), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent.
2. Als efectes d'aquest article: 
a) S'entén per usos comercials inserits en els usos residencials, la distribució dels establiments comercials integrada amb els usos residencials dominants en una determinada zona, amb la presència de locals situats a les plantes baixes dels edificis o en edificacions independents, sempre que configurin una ordenació urbanística unitària.
b) S'interpreta que existeix continuïtat quan es produeix la contigüitat entre fronts de parcel·lació, vinculada a la confrontació d'ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial.

Mireu-vos ara, el plànol de la TUC del baix poble (a sota). Envolta Montalparc, les Ànimes, les restes de l’antiga UA 9 (telefònica), Una bona part del Pla Parcial de Can Boada (tres illes illes i la pastilla d’equipaments), dos illes del Pla Parcial de Can Ripoll i el Passeig Marques Casariera.

Comencem amb el Passeig Marítim, és el més senzill: les claus 6 (torres del passeig) no admeten l’ús comercial, per tant s’haurien d’excloure de la TUC, a l’igual que totes les claus 3ª (edificis plurifamiliars del passeig) atès que no hi han usos comercials inserits en els usos residencials i no existeix continuat, ni contigüitat, amb el nucli de Montalparc, o sigui, no hi ha confrontació d'ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial, com demana l’article 7. 2. b).

Com a excepció, pel que fa a la zona del passeig, podria contemplar-se incloure dins la TUC l’edifici del cracs (adjacent a la benzinera) que si compleix els requisits d’usos comercials inserits i contigüitat.

La zona de Montalparc i les Ànimes, indiscutiblement han d’estar dintre de la TUC   

Ara, que passa amb la resta?

Pel que fa a les tres illes 9d que envolten la zona verda de Can Boada i les dues adjacents a la pastilla d’equipaments, si be admeten usos comercials limitats a bars i comerços de superfície inferior a 100 m2, no presenten cap ús comercial inserit, i probablement mai el tindran, i no existeix continuat, ni contigüitat, amb el nucli de Montalparc, o sigui, no hi ha confrontació d'ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial, com demana l’article 7. 2. b). A més per acabar-ho d’adobar tenen una densitat bruta inferior a 40 habitatges per hectàrea. En realitat el Pla Parcial de Can Boada estableix una densitat zonal o bruta de 219 h/10,5 ha, o sigui de 20,85 habitatges hectàrea. Si mireu la memòria de la TUC diuen que té 40, no es saben ni la seva pròpia normativa.

Suposo que us heu donat compte, si cauen les cinc illes 9d de Can Boada, la pastilla d’equipaments de Can Boada perilla, veurem que passa. De moment, un cop eliminades les illes edificades de Can Ripoll i Can Boada la ratlla de tall de la TUC passa pel Carrer Montnegre.

Les úniques zones o illes que podrien complir els requisits de continuïtat i contigüitat sobre el mateix vial son la pastilla de telefònica (via article 7.1.d. unifamiliars adjacents) i la pastilla de l’Azor i la residència El Balis (via article 7.1.b plurifamiliars adjacents).

Però ni així, la pastilla de telefònica, inedificada, que prové de l’antiga UA9, actualment podria desenvolupar habitatges unifamiliars en parcel·la de 400, amb una densitat neta de 25 habitatges per hectàrea, ja ni esmentem la bruta –molt inferior-. Admet usos comercials, inferiors a 250 metres quadrats de superfície, però no admet el comercial concentrat (article 104 de les NN.SS), o sigui els grans o mitjans equipaments comercials que justifiquen les TUC. Ara, en el carrer Costa Daurada (darrera) no hi ha cap front comercial inserit, el darreres del edificis Nuñez són eixides i jardins, per tant no val per definir la TUC.

A la pastilla Azor i Balís, li passa el mateix que a la de Telefònica, és un clau 4 b, malgrat sigui plurifamiliar, la densitat és inferior a 40 habitatges hectàrea bruta.

En conseqüència, la línia de tall de la TUC hauria de passar, si apliquem la Llei d’Equipaments Comercials, com a màxim, pel Carrer Costa Daurada (darrere). Si això és veritat, la pastilla d’equipaments de Can Boada necessària i obligatòriament ha d’estar fora de la TUC.

A banda de l’anterior, la pastilla d’equipaments de Can Boada, actualment no admet els usos comercials, tan sols educatius. Circumstància que la situa fora de la TUC per definició. Espero que s’hagin donat compte d’aquest fet.

Si no s’han donat compte, ho tenen cru. El procediment de la TUC és més ràpid que el d’aprovació del Pla Especial de canvi d’usos de la pastilla d’equipaments. Tot i que, com segurament passarà, intentaran aprovar en Ple simultània i provisionalment la TUC i el Pla Especial, la Comissió Territorial d’Urbanisme haurà de suspendre l’aprovació definitiva de la TUC fins que el Pla Especial arribi al mateix estat de tramitació, i aprovar-los definitivament de forma simultània. Total, un disbarat.

Farem al.legacions.

POUM X. TEXT INTEGRE DE LES AL.LEGACIONS AL POUM.

AL·LEGACIONS AL TEXT REFÓS DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT VICENÇ DE MONTALT.

MIQUEL ÀNGEL PIGEM I DE LAS HERAS, Regidor de Anem-Entesa pel Progrés Municipal, PERE ORTS I CUBILLO, Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya, LLUIS BISBAL I PUJOL, Regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya
EXPOSEN:

Que, dins del termini concedit, formulen les al·legacions següents:

1.
L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt no te habilitació normativa per formular un text refós més enllà de les prescripcions de l’acord de suspensió de l’aprovació definitiva de la CTUB de 25 d’abril de 2003 i sotmetre’l a informació pública.
Per una banda l’acord de suspensió no ordena un nou tràmit d’informació pública. El nou tràmit d’informació pública del Text Refós que es proposa només seria possible, segons el 90 de la LUC i 112 del Reglament “si ho determina l’acord de suspensió”.
Si no ho determina, com en aquest cas, la introducció d’esmenes substancials que suposin un nou tràmit d’informació al públic i audiència impliquen tornar a aprovació inicial atès que l’Ajuntament no té habilitació per reproduir el tràmit d’informació.
Per  l’altre, el Text Refós introdueix modificacions substancials no observades a l’acord de suspensió de l’aprovació definitiva (que és anterior al PDUSC), o sigui que l’Ajuntament no està habilitat normativament per introduir-les en un refós, i si aquests canvis són substancials, com per exemple “l’adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl” (per exemple, PP Sot del Camp, PMU de Ca l’Arqué, PA16 passen de sòl costaner a sòl urbanitzable delimitat o urbà no consolidat), per introduir-los necessàriament s’ha de tornar a la inicial.
En aquest cas, les modificacions introduïdes i els canvis normatius produïts des de l’abril del 2003 són de tal abast que exigeixen tornar, en el millor dels casos a la inicial, encara que el millor seria començar amb l’Avanç amb programa de participació ciutadana i avaluació ambiental.

2.
El POUM de Sant Vicenç s’ha d’adaptar a les determinacions del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.
La DT 3a estableix que els projectes de planejament urbanístic general que estiguessin en tramitació en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 s’han d’adaptar a les determinacions de la present Llei si, en la data de la dita entrada en vigor encara no havia estat lliurat l’expedient complet a l’òrgan competent per a acordar-ne l’aprovació definitiva.
En aquest cas, si be l’any 2002 es va lliurar un expedient complet a la CTUB, l’expedient que es lliura ara no te res a veure amb el document original.
S’introdueixen, eliminant radicalment els preexistents, una nova memòria ambiental, un nou catàleg patrimonial i ambiental, un estudi de mobilitat generada, un nou estudi econòmic financer, etc.
S’introdueixen, a més a més, modificacions substancials no previstes en el document original com: a) els canvis del classificació del sòl no urbanitzable - PP Sot del Camp, PMU de Ca l’Arqué, PA16 passen de sòl costaner a sòl urbanitzable delimitat o urbà no consolidat-; b) les implantacions hoteleres del PMU2 i del Conveni Mora, aquesta darrera en sòl no urbanitzable; c) un increment general de l’edificabilitat i de les reserves d’HPP en els més sectors importants, etc.
Quan es produeixen modificacions de tal abast cal procedir a obrir un nou termini d’informació pública, article 112.1 de la LUC, com s’ha fet, però en aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat s’ha d’aprovar inicialment per segona vegada abans d’ésser sotmès novament a informació pública, que no s’ha fet.
Si com l’article 112 preveu que el POUM ha de retornar necessàriament a la inicial, aquest s’haurà d’adaptar no només la refosa del 2005, sinó també a les modificacions del 2007 i del 2009.

3.
La Disposició Transitòria sisena del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que és aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 determina les figures de planejament que són objecte d’avaluació ambiental i les que s’han de sotmetre al procediment de declaració d’impacte ambiental: Són objecte d’avaluació ambiental: Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.

A l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 el projecte de POUM de Sant Vicenç de Montalt no estava resolt definitivament, per tant, i en conseqüència, haurà de ser objecte d’avaluació ambiental.

La Memòria ambiental actual és un document insuficient.


4.
El POUM, recull dos Sectors (3 Vila Blanca i 4 Sot del Camp) de sòl urbanitzable delimitat, el PMU 1 Ca l‘Arque; els PA6 Cami del Mig i PA3 Can Ripoll, que no compleixen les determinacions del PDUSC.
El PDUSC-1 va classificar com sòls costaners varies zones del municipi delimitades per Unitats Territorials de Regulació (UTR). Els sòls costaners passen a ser sòls no urbanitzables amb règim de protecció i sense cap possibilitat de transformació, excepte els sòls costaner especials (UTR-CE) que ho poden ser-ho sota unes condicions molt especials .  
Cap de les determinacions del PDUSC es troba recollida al POUM i les que es troben recollides són errònies; no hi ha ni un plànol de zonificació indicatiu ni cap menció per enlloc.
Els sòls costaners especials no es troben afectats per cap règim transitori de la Llei d’Urbanisme, que no sigui el del propi PDUSC, i la seva transformació requereix obligatòriament passar per una aprovació inicial, i avaluació ambiental. La conclusió obvia és que pretendre transformar-los dins d’un text refós, que prové d’una suspensió del 2003, sense dits requisits és il·lusori, i contamina tota la tramitació.
L’UTR-CE 119C Ca l’Arqué inclou els proposats PMU 1 Ca l‘Arque; el PA6 Cami del Mig.
L’UTR-CE 120 Sot del Camp inclou el proposat Sector 4 Sot del Camp.
L’UTR-C 121 Torrent de Gironella inclou els proposats Sector 3 Vila Blanca i part del PA3 Can Ripoll.
Pel que fa a la UTRC 121 aquesta és immodificable pel fet que es tracta d’un sòl costaner clau 3, amb dues Sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirmant la classificació PDUSC. Sentència TSJC núm. 478/2009 de 26 maig [JUR\2009\392444] i Sentència TSJC núm. 289/2009 de 27 març [JUR\2009\411333].
Malgrat tot, s’ordena i genera dos sectors residencials: els proposats Sector 3 Vila Blanca i part del PA3 Can Ripoll. La nota dels redactors que explicita que aquest sectors es troben subjectes a la classificació SNU pel PDUSC s’ha eliminar doncs no té cap sentit: la vigència del PDUSC és superior a la de la proposta de POUM. Òbviament, s’ha d’eliminar també l’ordenació d’ambdós sectors que han de passar a formar part del SNU.
El sector 3 genera 113 unitats d’HPP, 7.322,55 m2 d’equipaments i 45.765 m2 de espais lliures que són recollits a la memòries i a l’avaluació econòmica, circumstància que invalida dits documents.
Pel que fa a les UTR-CE 119 i 120, l’article 16.2 del PDUSC diu que el sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat inclòs a les unitats territorials de regulació de sòl costaner especial (UTR-CE), pot ésser objecte de transformació a través, bé de l’adaptació del POUM corresponent d’acord amb el que estableix la Disposició Addicional Primera, o bé mitjançant els procediments urbanístics legalment establerts, i amb les limitacions i condicions establertes a l’article 17 del PDUSC.
Per tant, transformar en sòls urbanitzables el PMU 1 Ca l‘Arque; el PA6 Camí del Mig, i el Sector 4 Sot del Camp requereix necessària i obligatòriament tornar a l’aprovació inicial i efectuar l’avaluació ambiental.
D’altre banda, no és possible ordenar aquests el Sector 4 Sot del Camp amb l’edificabilitat i el sostre que el POUM proposa. L’article 18.2 del PDUSC-1, a l’igual que  l’article 30 de la Llei de Costes, estableix que l’edificabilitat bruta dels sectors urbanitzables objecte de transformació situats a la zona d’influència (500 metres i sectors CE), no podrà ser superior a la mitjana de l’edificabilitat bruta assignada pel planejament general al conjunt del sòl urbanitzable delimitat (sectors) en tot el municipi.
Si eliminem l’edificabilitat bruta del Sector 4 (l’afectat) i la del sector 3 (un C3 immodificable) ens queda la mitja al voltant del 0,20.
La conseqüència necessària que se’n dedueix és que el sector 4 ha reduir l’edificabilitat bruta considerablement, a banda de ser avaluat ambientalment i adaptar-se a les darreres novetats legislatives: aprofitaments mitjos del 15%.
Finalment,  el PMU 1 Ca l‘Arque i el PA6 Camí del Mig no poden passar a ser polígons de sòl urbà no consolidat. L’article 16 PDUSC diu que els sòls CE poden ser objecte de transformació d’acord amb el procediment de l’article 17 PDUSC que remet al seu torn al 33.4 de la LUC que exigeix Pla Parcial, i és obvi atès que són sòls no urbanitzables, i a més a més costaners.

5.
El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya determina com directriu per al planejament urbanístic, article 9.4, que aquest ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, establint un règim transitori, mitjançant el Decret 35/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aplicable als terrenys amb pendents elevades en els municipis amb planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme, que, ajustant-se als criteris d’ordenació del planejament, hauran de minimitzar l’edificació en aquells terrenys amb pendents superiors al 20%.
El règim transitori no ens afecta, però si la directriu. Les directrius d’urbanisme sostenible són de obligatori compliment per tot aquell planejament que no estigui aprovat definitivament i publicat. El POUM de SVM es troba amb l’aprovació definitiva suspesa des de 27 d’octubre de 2003, per tant haurà d’adaptar-se abans de l’aprovació definitiva i publicació.
L’adaptació és produiria declarant inedificables o mantenint la seva condició del sòls no urbanitzables (SNU) a aquells sòls amb pendents superiors al 20%.
És cert que la LUC i el Reglament estableixen excepcions, però no són aplicables a SVM, atès que s’hauria d’acreditar que el creixement del nucli existent no és possible en altres terrenys, o que el municipi no disposa de terrenys amb pendent igual o inferior al 20%, que no és el cas pel nostre municipi.
La LUC estableix aquesta condició de Desenvolupament Urbanístic Sostenible mitjançant paràmetres objectius, excloent qualsevol tipus d’arbitrarietat o manipulació. Així, la identificació dels terrenys amb pendent superior al 20% s’ha de dur a terme d’acord amb la cartografia oficial de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, article 7 del Reglament de la LUC.
L’article 72 del Reglament també diu que dintre dels plànols d’informació del POUM hi haurà el de pendents, que actualment no forma part de la documentació del Text Refós aprovat pel Ple.
No obstant aquests regidors si que disposen de la cartografia oficial i superposada al plànol de zonificació:

1. el Sector 6 Rosalmar hauria de mantenir-se íntegrament com SNU.

2. el Sector 5 Residencial Can Mora és inedificable al 80 %.

3. el Sector 2 Can Manent te seriosos problemes, queda reduït a la plana del Manent, i perdria més del 50 % de la seva superfície, amb totes les cessions d’equipaments i espais lliures no funcionals (art. 9 LUC)

4. El Sector 1 Costa Nord te totes les cessions en sòls amb pendents superiors al 20%, per tant no funcionals.
Es pot discutir l’aplicació de la directriu als sectors que provenen de Pla Parcial aprovat, sectors 1 i 2, però és indiscutible que s’han d’adaptar els sectors de nova creació, sectors 5 i 6.

6.
El límit municipal amb Sant Andreu de Llavaneres que estableix el POUM no es correspon amb l’atermament acordat i aprovat pels dos municipis a l’any 2007.
S’hauria de corregir.

7.
Els dipòsits de regulació es troben qualificats com a sistemes d’equipaments i dotacions (plànols 3.7 al cantó de la plana de l’Andreu i 3.6 al cantó de l’Autopista) quan ho lògic seria que fossin sistemes de serveis tècnics.

8.
Pel que fa al catàleg de béns protegits s’ha de dir que  les claus d’ordenació dels plànols de zonificació del POUM no es corresponen amb les del catàleg. En conseqüència hi ha una discordança total entre els plànols d’ordenació i zonificació i el catàleg (claus distintes i zonificacions diferents). Cal recordar que el catàleg és normatiu i forma part del POUM. L’article 69 de la LUC diu que el catàleg és part integrant i imperativa. S’hauria de corregir.

9.
PMU 1 l’Arqué.
Sector CE del PDUSC 1.
La seva transformació requereix un Pla Parcial, art. 34 de la LUC i 17 del PDUSC. No pot ser un PMU.
L’edificabilitat no pot ser 1 m2sòl/1m2sostre. Ha de ser al voltant del 0,20 (1 m2sòl /0,20 m2sostre) Art. 18 del PDUSC i 30 de la Llei de Costes. Sempre i quan no fallin la resta de sectors o és refaci íntegrament el POUM.
Equipaments: serien correctes, si es considerés la cessió de 1150 metres per a HPP com a equipaments dotacionals. La fitxa no ho preveu, per tant s’hauria d’esmenar.
Si no és així falten 644 m2 d’equipaments.
Zones verdes: No hi són, falten 1288 m2. Recordem que ve de SNU. Les cessions són obligatòries. La protecció de rieres no computa com espais lliures.
La cessió de 1150 metres per a HPO no pot incloure el 10% d’aprofitament mig. L’aprofitament mig ha de calcular-se a banda quan es gestioni. S’hauria d’esmenar.

10.
PMU 2  Hotel Golf.
La seva transformació requereix un Pla Parcial, prové de SNU. No pot ser un PMU. O sigui cessions i aprofitament mig, o en tot cas justificar a la fitxa que el sector ja las ha fetes, discutible, i que ha pagat l’aprofitament, que en aquest cas és cert.

11.
Sector 1 La Costa Nord.
Aquí al revés dels anteriors el que toca és un PMU. Si no és impossible que funcioni: si és un PP ha de complir amb les cessions obligatòries i no hi caben (per pendents i per consolidació d’edificacions existents). Si és un PMU les cessions i obligacions del diferencial del sostre poden convertir-se en diners, pagar-se a l’Ajuntament, i aterrar-les.
La fitxa és estranya, els 10 habitatges lliures surten de 300 m2, els 20 d’HPP de 102 m2. Sobren metres.
A més la fitxa està equivocada l’HPP no és el 40% sinó el 66,6%. Hauria d’esmenar-se.

12.
Sector 2 Can Manent.
No pot ser un Pla Parcial. Si és un Pla Parcial haurà de fer les cessions obligatòries i són impossibles per pendents. La Llei obliga mitjançant una directriu de urbanisme sostenible d’obligatori compliment a que els equipaments i es espais lliures siguin funcionals, i en aquest cas és impossible amb l’ordenació actual.
Falta l’HPP pel diferencial.
Els equipaments no poden ser el 4%, han de ser el 5% per Llei.
La parcel·la mínima és de 1000 i els habitatges surten de 395 m2, una tipologia inadequada.
A més s’infringeix el Pla Territorial Metropolità que estableix una estratègia de ruralització d’aquest àmbit.
S’hauria d’eliminar el sector i substituir-se per un PMU de reurbanització consolidant l’edificació existent.

13.

Sector 3 Vila Blanca.
Sector PDUSC 1. És un sector mort. C3 amb sentències del TSJCAT confirmatòries de la classificació.
S’hauria d’eliminar de les normes, de les memòries i de l’avaluació econòmica.

14.
Sector 4 Sot del Camp.
Es un CE del PDUSC, l’edificabilitat no pot superar el 0,20, en el supòsit que es salvin la resta de sectors. És l’únic sector viable del municipi, sempre i quan es torni a la inicial.

15.
Sector 5 Residencial Can Mora.
Si apliquem la directriu d’urbanisme sostenible d’inedificabilitat de pendents superiors al 20% i la de funcionalitat de zones verdes i equipaments, el polígon tindrà molts de problemes i segurament serà inviable o amb edificabilitat molt reduïda.
En tot cas ens oposem a edificar per sobre del nucli antic.

16.
Sector 6 Rosalmar.
Si apliquem la directriu d’urbanisme sostenible de inedificabilitat de pendents superiors al 20% i la de funcionalitat de zones verdes i equipaments el sector és totalment inedificable.
La resta de la fitxa és inassumible: 20 habitatges que han de consumir 9596 m2 de sostre en parcel·les de 2000 i habitatges de 479 m2 cadascun.
No hi ha HPP, ni res que es sembli, malgrat estigui obligat.
Aquest sector s’ha d’eliminar.

17.
PA 1 Bellesguard.
Hauria de dir que es polígon de reurbanització.
Falta la línia de zonificació de la Riera. S’hauria d’esmenar.

18.
PA 3 Ca Ripoll.
Els jardins de Can Ripoll són un PDUSC C2, per tant s’haurà de treure del PA3.   
Les condicions d’edificació seran les del PDUSC-1 i les del sòl SNU, per tant es pot eliminar íntegrament l’article 152 b de les normes del POUM.  
A més l’edifici esta protegit pel Catàleg i no és pot substituir. S’hauria d’eliminar o corregir la menció.

19.
PA 4 Baix Poble.
Tot l’habitatge és concertat català. No pot ser, hauria de ser 20% i 10%. Pot compensar el diferencial econòmicament però s’hauria de calcular, i el conveni dir-ho. A més aquest diner s’ha d’aterrar (vol dir que s’ha de destinar a la construcció d’HPP i dir a on).
Zones verdes i equipaments: S’han de calcular respecte el sostre addicional, mínim 10% i 5%: La zona verda hi és, cap problema. Els equipaments, no, no hi són. Per tant el conveni s’hauria d’esmenar per fer constar que les places d’aparcament en subterrani són de cessió en concepte d’equipaments construïts o determinar el seu equivalent dinerari substitutori (disposició addicional setzena 4 de la LUC).
L’aprofitament mig del 10% no tan sols és calcula sobre l’increment de sostre, sinó també sobre el increment de densitat. El conveni té que dir-ho expressament, i fora higiènic que es fes un precàlcul.
S’hauria de concretar que el Promotor està obligat a lliurar construït al seu càrrec el soterrani de 1582 metres quadrats (cabrien entre 30 a 40 cotxes per planta, descomptant rampes) que correspon a la zona verda. L’actual redactat és ambigu: “les places que es puguin construir....).

20.
PA 5 Riera del Balís.
Hauria de ser un PMU i  establir l’ordenació. No pot tenir la clau 4c i 4x.  No queda clar quin és l’aprofitament addicional.

21.
PA 6 Camí del Mig.
Hauria de ser un PP, atès que és un sector CE del PDUSC-1. Com és un sector marginal i minúscul s’hauria d’eliminar atès que es pot considerar sòl urbà consolidat, malgrat el que disposi el PDUSC.
La proposta és no ordenar-lo.

22.
PA 7 Camí del Transformador.
No compleix cessions obligatòries. Com en la majoria dels PA li falten els equipaments i l’HPP que s’haurien, com a mínim, de compensar a favor de l’Ajuntament (disposició addicional 16 de la LUC). Falta doncs que es quantifiqui o dir que s’aplicarà la 16 ena.  

21.
PA 10 Camí del Transformador 2.
Li és aplicable el dit pel PA 7.

22.
PA 11 Supermaresme.
Li falta el sistema de gestió. Només parla del clavegueram quan falten carrers i sistema de gestió de residus i aigua.
Ordenació insuficient.

23.
PA 17 Residencial Riera del Gorg.
Falta ordenar: parcel·la mínima, tipologia, aprofitament mig diferencial, monetarització de les cessions addicionals, etc. En definitiva, falta un conveni o fer correctament la fitxa.

24.
PA 18 La Puntaire.
S’haurà de rectificar el plànol de zonificació.

25.
PA 19 Passeig de Sant Joan.  
S’està tramitant una Modificació Puntual del NN.SS. per convertir-lo en equipaments dotacionals, per tant és incongruent ordenar un PA.
Sobra el 3b. S’hauria d’esmenar.

26.
El conveni amb el Srs. Mora és manifestament il·lícit: a) ordena el sector 4 amb una edificabilitat impossible; b) ordena el sector 5, quan ha de complir amb les directrius d’urbanisme sostenible i aquestes no es tenen en compte, i finalment c) implanta un sostre hoteler en sòl no urbanitzable i en un entorn catalogat, sense més. En el darrer cas, no es reflecteix ni a les normes. No ho entenem.

27.
No complim el principi de solidaritat urbana, i les memòries i l’avaluació econòmica contenen tants errors provocats per una defectuosa ordenació que de cap manera poden justificar aquest POUM, viciant-lo de nul·litat de ple dret.
En un anàlisi del dit fins el moment, resulta que dels 6 sectors de sòl urbanitzable delimitat, n’hi ha tres que no aporten res, o no poden, al compliment del principi de solidaritat (rosalmar, manent, vila blanca). Pel que fa la resta: costa nord (no funciona), Mora de dalt (amb dificultats) i l’únic que funciona el Sot del Camp (si és torna a l’inicial o a l’avanç) no poden absorbir l’obligació que estableix la Llei d’Habitatge amb l’objectiu que tots els municipis de més de 5.000 habitants disposin, en un període màxim de 20 anys, d’un parc mínim d’habitatges per a polítiques socials del 15% del seu parc total. Si SVM te unes 3434 unitats en el padró del 2008 significa que, en el millor dels casos, els sectors Mora núms. 4 i 5 tindrien que suportar 520 unitats socials (sense comptar les que afegirien les unitats residencials de nova creació). Cal recordar que no en tenim ni una actualment: Cortesa, joves, etc. ja no són socials.
En definitiva aquest POUM és un instrument defectuós. No serveix per realitzar ni polítiques socials d’habitatge, ni tan sols per ordenar el territori des del punt de vista del sentit comú i de la sostenibilitat.

Demanem que es retiri íntegrament i es torni a l’avanç.

Per això,

DEMANEM:
Que es tingui per formulat aquest escrit d’al·legacions en temps i forma, i que en virtut de les al·legacions formulades es reconsideri la tramitació del POUM, retirant-lo definitivament.


Sant Vicenç de Montalt, cinc de febrer del 2010



MIQUEL PIGEM                PERE ORTS            LLUIS BISBAL



AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT

POUM IX. CONVENI MORA. (PART I). CAN MORA DE DALT.

 

Pels volts de desembre de l’any 2007 el Ple de l’Ajuntament de SVM, per unanimitat, va aprovar una modificació de les Normes Subsidiàries en l’àmbit de la Masia de Can Mora de Dalt. Per unanimitat sí, no estem en contra d’adaptar-la a usos hotelers, però amb l’advertiment d’aquest regidor insistint en el fet que la modificació fracassaria rotundament atès que no s’adaptava la legalitat (faltava l’avaluació ambiental i un munt de documents addicionals) i excedia amb molt les possibilitats de sostre hoteler tolerable, paisatgísticament parlant. En altres paraules, l’impacte visual de l’edificació que es proposava era senzillament brutal.
 

Com era d’esperar, la modificació va fracassar.Ni tan sols es va aprovar provisionalment.

Ara tornen a la càrrega, però aquest cop en el POUM i mitjançant un conveni urbanístic.

El pacte VI del Conveni Urbanístic, signat per l’Ajuntament de SVM i el Sr. Joaquim Mora Albareda, propietari de la masia de Can Mora de Dalt, estableix una nova Zona de Sol Urbà de Conservació Especial, clau 6a (en realitat clau 6h –ja hem dit que els redactors del planejament no són molt precisos-).

Aquesta nova clau 6h suposa una ampliació de la preexistent 6 a les Normes Subsidiàries de 1986 (a dalt) fins assolir 18.111 m2 de superfície, afegint quasi una hectàrea de sòl urbà de nova creació i 4.000 m2 addicionals de sostre compatible amb ús hoteler (a baix).

No som contraris a l’ampliació, com hem dit, però en tot cas aquesta s’ha de fer dins la legalitat.

En primer lloc, s’ha de justificar la necessitat d’ampliar. En el POUM no hi ha cap justificació de perquè s’amplia l’àmbit de sòl urbà a costa del no urbanitzable i ni de perquè és necessiten 4.000 metres de sostre hoteler i no 6.000 o 2.500. En el conveni tampoc es justifica res. Tot plegat sembla i és arbitrari.

En segon lloc, els 4.000 m2 de sostre hoteler no hi eren, ni estaven previstos, en el POUM amb aprovació definitiva suspesa de 15 d’octubre del 2003. Són de nova creació.

Aquest fet porta a dos conseqüències   

a) S’excedeix de les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona del 2003 que pot recollir el Text Refós.

b) Com s’amplia el sòl urbà desclassificant sòl no urbanitzable i modificant els usos i el sostre possibles, i això t’ho miris com t’ho miris és una modificació substancial del planejament, és evident que com a mínim requeriria avaluació ambiental, inexistent hores d’ara en el POUM.

I a una conclusió: El text refós no és un instrument hàbil per introduir modificacions d’aquest calibre, per tant el POUM hauria de tornar a l’aprovació inicial.

En tercer lloc, una pregunta: ¿Que en treu el municipi d’aquest increment de l’aprofitament?

Doncs, no res. S’incrementa l’aprofitament (4.000 m2 de sostre), però no hi ha cap obligació per part de la propietat. N’hauria d’haver alguna per Llei. Com sempre, i ja es habitual en aquest POUM, el sostre es regala.

En quart lloc, l’ordenació del ¿sector? es fa mitjançant l’article 152 h) de les normes del POUM.

Infumable.

Diu quelcom així: “...Les condicions d’edificació són les relatives a l’establiment de la instal·lació hotelera existent i la seva ampliació per adequar-les als requeriments sectorials corresponents...”

Mani...., no entenem res. A les normes no és recull l’ampliació de 4.000 m2 de sostre. No hi ha una fitxa, ni cap esment a la implantació mitjançant planejament derivat, ni s’estableixen les condicions d’ordenació i implantació, ni els usos possibles.

L’ampliació només es troba al conveni (que forma part del POUM però no és normatiu), o sigui que no avancen res, necessitarà una Modificació Puntual per procedir a l’ordenació bàsica i a establir els usos. No s’entén, no compleixen ni el propi conveni que signen.

Jo, si fos el Sr. Mora demandaria a l’Alcalde i als redactors per incompetents. 

POUM VIII. SECTOR 2 CAN MANENT. COMENTARIS.

Sector amb Pla Parcial aprovat definitivament (antic PP2) amb 8,9 Ha. actualment inexecutable per pendents i pel fet que no va completar la urbanització.

Si se’l considera un sector a la proposta de POUM hauria d’ajustar-se a la vigent Llei d’Urbanisme de Catalunya. Com podreu comprovar a continuació, no ho fa.

El Pla Parcial original i el sector creat a les Normes Subsidiàries de 1986 (plànol a dalt) no contemplaven les zones verdes actuals ni els equipaments que ara es preveuen. També el polígon ha engreixat, en el POUM són 9,23 Ha.

Si us fixeu, les zones verdes i l’equipament són impossibles per pendents (plànol a sota). Cal recordar que la LUC diu, com a directriu d’urbanisme sostenible d’obligatori compliment, que les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col•lectivitat. Aquí sembla clar que la funcionalitat no es troba garantida: haureu de visitar els equipaments i els espais lliures amb tirolina.

En aquest moment hi ha 7 habitatges existents, però el POUM preveu 20 addicionals unifamiliars en parcel•la aïllada de 1.000 m2.

Aquests 20 habitatges addicionals no aporten res al municipi, més aviat al contrari: contribueixen a estendre les urbanitzacions periurbanes (fora o allunyades del casc urbà) de vivendes unifamiliars en parcel•la amb grans costos de manteniment que a la llarga seran impossibles d’assumir pel municipi.

En aquest sentit, i amb lògica, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix una estratègia de ruralització d’aquest àmbit, que la proposta de POUM es passa pel forro (a sota).

En definitiva, estem donant aprofitament única i exclusivament per a major benefici del senyor Manent i resta de propietaris, el municipi no obté res en ordenar-lo. S’ha de tenir en compte que el senyor Manent ja va obtenir el benefici en el seu dia venent les parcel•les i si no ha mantingut la urbanització i no ha posat el serveis bàsics és perquè no li ha convingut.

No val la pena ordenar-lo si l’objectiu és tan sols obtenir la urbanització bàsica.

Per obtenir la urbanització bàsica caldria, en tot cas, un PMU de reurbanització en sòl urbà consolidat traient totes les zones verdes i l’equipament (en realitat traient tots els sistemes menys el viari imprescindible), reduint el sector a les parcel•les edificades i carregant sobre aquestes els costos d’urbanització bàsica, sense aprofitaments addicionals.

En el supòsit que es mantingués el sector tal i com està, esperem que no, també faltaria:

a)    Encara que no sigui exigible, com és un sector residual i quina ordenació no queda justificada per cap motiu, l’avaluació econòmica per determinar els aprofitaments lucratius finals i els que se’n du el municipi, si és que se’n du quelcom, ja que ara sembla que el regalem. L’avaluació econòmica i financera hauria de contenir, en aquest cas, l’estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de l’actuació prevista en les finances públiques de l’Ajuntament, així com el cost previst pel manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

b)    Atès que no es preveu HPP, faltaria justificar que no es troba obligat a Habitatge de Protecció Publica (HPP): ja sigui perquè prové d’un PP ja aprovat definitivament (no ens ho creiem, ja hem dit que en realitat és un nou sector) o per baixa densitat i tipologia inadequada (el que es preveu al POUM són cases unifamiliars de 395 m2 de mitja per a pobres).

c)    Els equipaments no poden ser el 4%, com preveu la proposta de POUM, han de ser el 5% per Llei.

Encara que fessin les correccions antecedents a la fitxa del sector; aquest, com a tal, no s’aguanta i és urbanísticament inviable.

POUM VII. UN VÈRTEX D'ENTROPIA.

El POUM de Sant Vicenç s’ha d’adaptar a les determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

La Disposició Transitòria 3a estableix que els projectes de planejament urbanístic general que estiguessin en tramitació en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 s’han d’adaptar a les determinacions de la present Llei si, en la data de la dita entrada en vigor encara no havia estat lliurat l’expedient complet a l’òrgan competent per a acordar-ne l’aprovació definitiva.

En aquest cas, el de Santvi, si be l’any 2002 es va lliurar un expedient complet a la CTUB, l’expedient que es lliura ara no te res a veure amb el document original.

S’introdueixen, eliminant radicalment els preexistents, una nova memòria ambiental, un nou catàleg patrimonial i ambiental, un estudi de mobilitat generada, un nou estudi econòmic financer, etc.

S’introdueixen, a més a més, modificacions substancials no previstes en el document original com: a) els canvis del classificació del sòl no urbanitzable - PP Sot del Camp, PMU de Ca l’Arqué, PA16 passen de sòl costaner a sòl urbanitzable delimitat o urbà no consolidat-; b) les implantacions hoteleres del PMU2 i del Conveni Mora, aquesta darrera en sòl que provè del no urbanitzable; c) un increment general de l’edificabilitat i de les reserves d’HPP en els sectors importants, etc.

Quan es produeixen modificacions de tal abast cal procedir a obrir un nou termini d’informació pública, article 112.1 de la LUC, com s’ha fet. 

Però compte!! en aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat s’ha d’aprovar inicialment per segona vegada abans d’ésser sotmès novament a informació pública, article 112.

I això, no s'ha fet

Si com l’article 112 preveu que el POUM ha de retornar necessàriament a la inicial, aquest s’haurà d’adaptar no només la refosa del 2005, sinó també a les modificacions del 2007 i del 2009.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA XI. AL.LEGACIONS JA PRESENTADES.

 

Els grups municipals de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt a l'oposició: Anem-Entesa pel Progés Municipal, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya, han presentat un escrit  d'al.legacions al Pla Especial de concreció d'usos de la zona d'equipaments de Can Boada. 

Aquesta iniciativa conjunta ha estat presentada en el registre municipal abans de finalitzar el periode d'un mes atorgat pel govern.

ANEM-EPM. ERC i el PSC no descartan la possibilitat de presentar una segona al.legació.

Podeu punxar l'escrit a la següent adreça:

Al.legacions 

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA X. RECTIFICAR ÉS DE SAVIS.

El Pla Especial per a l’ordenació d’usos de la zona d’equipaments de Can Boada estableix una superfície destinada a comerços de 1.386 m2.

Les superfícies es reparteixen de la següent forma:

795,00 m2 SORLI-DISCAU
356,49 m2 MERCAT MUNICIPAL
255,23 m2 6 LOCALS de 31 a 58 m2

El “PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS QUE HAN DE REGIR L’ADJUDICACIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE MERCAT MUNICIPAL I EQUIPAMENT ESPORTIU I EDUCATIU QUE COMPORTA LA CONSTRUCCIÓ DELS CORRESPONENTS EDIFICIS”, que va servir de base a l’adjudicació del SORLI, deia i diu textualment: “El mercat municipal i el supermercat tindran un sostre total de 1.650 metres quadrats totals, edificat en una sola planta i incloent cinc locals comercials exteriors entre els quals s’haurà d’instal·lar una farmàcia i un caixer automàtic o demostrar-ne fefaentment la impossibilitat”.

Deixo de banda la gràcia de la farmàcia i el caixer, doncs em dona la sensació que ens prenen per idiotes. Ho dic pel fet que la farmàcia depèn de les dèries del Col·legi de Farmacèutics, i pel que fa al caixer si s’hagués volgut instal·lar un banc a Montaltparc, ja ho hauria fet amb les vaques grasses, i no ara.

En tot cas, us preguntareu, ¿Com és que el Pla Especial, que el fa el propi Sorli, no compleix amb les clàusules de l’adjudicació de la concessió? ¿Per què la superfície comercial es molt inferior?

Fàcil, aquest és un altre exemple d’imprevisió i  improvisació del Govern CiU-Amics-PP. Mentre elaboraven  el Pla Especial algú -segurament el Departament de Comerç- els va dir que s’estava tramitant la nova Llei d’Ordenació d’Equipaments Comercials, i que un 1.650 es consideraria un GEC (Gran Establiment Comercial) impossible d’instal·lar a Sant Vicenç de Montalt.

A corre cuita, i sense dir res a ningú, canvien l’edifici i redueixen la superfície a 1.386 m2 (locals inclosos) per intentar adaptar-se a la Llei.
 

Recordareu, aquells que vareu veure la maqueta de l’adjudicació, que es sembla com un ou a una castanya a l’edifici que proposa el Pla Especial. Adjunto foto de la maqueta a fi de que podeu fer una comparació (adalt  i abaix).

Ara be, la següent pregunta és: ¿S’adapten?

Doncs, no.
 

Dèiem, en una entrada anterior, que un Mercat Municipal es considera per la Llei com un establiment comercial col·lectiu i que a Sant Vicenç, en el millor dels casos, i si tinguéssim la TUC (Trama Urbana Consolidada), que no la tenim,  es podria instal·lar un Mitjà Establiment Comercial (MEC): establiment col.lectiu amb una superfície de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats.

De moment, ja sobren 87 m2. O sigui que, ja estiguem a favor o en contra del SORLI, com a mínim un parell de locals hauran de desaparèixer. Mal assumpte.

Ara be, aquí no acaba la problemàtica, no només hem de reduir la superfície prevista al Pla Especial, doncs ha de ser inferior a 1300 m2. Com no tenim la TUC, i difícilment la zona de Can Boada podrà integrar-s’hi: baixa densitat, inexistent entorn comercial, vials no preferents, etc. només podrà acollir-se al règim d’excepcionalitat.

¿Que vol dir el règim d’excepcionalitat?

Us transcric l’article 9 de la Llei d’Equipaments Comercials, que és un rotllo, i després passarem a les conclusions:

“Excepcionalment es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:
b) Que sigui justificada la localització fora de la trama urbana consolidada d’un establiment individual i sempre que es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:
1) L’emplaçament ha d’estar situat en continuïtat física amb el teixit urbà residencial, que configura la TUC, sense que pugui estar separat d’aquesta per cap barrera física no permeable significativa.
2) El planejament urbanístic ha d’admetre l’ús comercial amb caràcter dominant o principal en la parcel·la on es vol implantar l’establiment comercial.
3) L’establiment comercial s’ha de localitzar en parcel·la aïllada amb accés principal des del carrer perimetral a la TUC. Aquest carrer ha de donar continuïtat o complementar la xarxa viària principal del municipi i facilitar la connexió urbana per a vianants i bicicletes des de la zona residencial confrontant.
4) L’establiment comercial ha d’estar a una distància inferior a 200 metres, respecte de l’entrada principal, d’una parada de transport públic urbà integrat en la xarxa municipal o s’ha de preveure la instal·lació de parades, terminals o estacions per atendre els fluxos de públic previsibles”.

Conclusions:

Diguem que complim, més o menys, l’1, el 3 i el 4. Ara, el que és segur és que no complim el 2.

En definitiva, la parcel.la és d’equipaments públics dotacionals, l’ús dominant ha de ser públic (esportiu, educatiu, sociocultural, etc, el que sigui): mai pot ser el comercial, més quan la superfície comercial privada és el doble de la municipal.

PLA ESPECIAL DE CAN BOADA IX. NOU TERMINI PER FORMULAR AL.LEGACIONS.

Un nou error de l’equip de govern, aquest cop detectat per la iniciativa ciutadana, ha provocat que el termini d’exposició al públic i de formulació d’al·legacions del Pla Especial de concreció d’usos de Can Boada per a la implantació del SORLI-DISCAU es perllongui fins el proper 1 de març del 2010.

L’edicte inicial de publicació al BOP (Butlletí Oficial de la Província) i al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat) havia oblidat mencionar el termini d’exposició al públic: un mes.
 

Aquest fet provoca que s’hagi de publicar nous edictes  de correcció, el darrer dels quals s’ha publicat al DOGC núm. 5556 el 29 de gener del 2010.
 

Ja ho sabeu, qui vulgui fer al·legacions les podrà fer fins el 1 de març del 2010. 

POUM VI. ¿ES PRECEPTIVA L’AVALUACIÓ AMBIENTAL?

Si la tesi de l’inicial encoberta és certa, senyors aquest POUM necessita l’avaluació d’impacte ambiental. Millor dit, encara que no sigui una inicial encoberta, per higiene, necessita l’avaluació. Qui ho diu?
 

La Llei 6/2009 d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, i, molt especialment, el Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), bàsicament en els articles 70, 100, 106 i 115 i la disposició transitòria dotzena.
 

Una mica d’història:
 

El 21 de juny de 2002 va entrar en vigor la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, la qual en el seu preàmbul posa clarament de manifest el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels tres eixos vertebradors de la Llei. En el seu Article 59, la llei d’Urbanisme determina que, entre altra documentació, els plans d’ordenació urbanística municipal per tal de que siguin formalitzats han de presentar la documentació mediambiental adequada i, com a mínim, un informe mediambiental.

Això ho tenim i està inclòs en la documentació que acompanya CIU i Amics, però...

Posteriorment aquesta Llei sofreix una modificació que és veu plasmada en la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquesta nova Llei, introdueix alguns canvis en les determinacions en l’urbanisme a Catalunya, un dels més destacats és la variació en el contingut de l’informe ambiental que ha de ser el que s’estableix en l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

La Disposició Transitòria desena de la Llei, que és aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, (El nostre POUM) determina les figures de planejament que són objecte d’avaluació ambiental i les que s’han de sotmetre al procediment de declaració d’impacte ambiental: Són objecte d’avaluació ambiental: Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.
 

Conclusió: El POUM de SVM ha de ser objecte d’avaluació ambiental.
 

Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva –recordem que es directriu d’obligatori compliment pels POUMs, art. 9.6 de la LUC- , el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent, així que el tràmit és el següent:
 

El procediment és establert per l’article 115 del Reglament (amb les modificacions de la Llei d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes) i comporta les actuacions addicionals següents en la tramitació dels plans sotmesos a avaluació ambiental:
- Cal formular un avanç del pla amb els continguts que estableix l’article 106 del reglament. Aquest avanç ha d’incorporar un informe de sostenibilitat ambiental preliminar.
 

Algú ha vist l’Avanç?
 

- L’avanç han de presentar-se a l’oficina territorial d’avaluació ambiental corresponent del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la CTUB.
- D’acord amb aquesta documentació i els resultats de les consultes que estableix la legislació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge emet el document de referència que ha de guiar la formulació del pla i la seva avaluació. Per la seva part la CTUB emet l’informe corresponent.
 

On són els informes?
 

- El pla que s’aprova inicialment haurà d’incorporar un informe de sostenibilitat ambiental (ISA) en base al document de referència, sens perjudici d’aquells aspectes ambientals que hagin de contenir els altres documents del Pla.
L’ISA i el pla del qual forma part se sotmeten a informació pública durant 45 dies, com a mínim.
 

Heu vist l’ISA per algun lloc?
 

- El pla objecte de l’acord d’aprovació següent (provisional) ha d’incorporar també una memòria ambiental, la qual requereix l’acord –de nou- del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
- En l’acord d’aprovació definitiva, mitjançant una declaració, s’ha de fer constar la presa en consideració de l’ISA i de la memòria ambiental en l’adopció de la resolució corresponent.
 

Heu vist la Memòria per algun lloc?
 

El que tenim, a la documentació que ens presenten, és un Informe Ambiental que serviria per iniciar el tràmit, però per res més. Penseu que l’ISA ha d’estar a la inicial, i aquest document només podria ser l’anterior a l’ISA.
 

La pregunta que tot us hauríeu d’estar fent en aquest moment : ¿Per què l’acord de suspensió amb prescripcions esmenables de la CTUB de 25 d’abril de 2003 no exigia l’avaluació ambiental?
 

Doncs, no s’havia transposat la Directiva 2001/42/CE, sobre avaluació ambiental de plans i programes Aquesta situació es va corregir, com hem dit amb el Reglament de la LUC, la Llei Estatal  9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, i finalment amb la Llei Catalana 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
 

En definitiva, l’avaluació ja era obligatòria llavors, però la directiva comunitaria no estava transposada, per tant exigien només l’informe ambiental per complir el tràmit.

Ara be, ara si que la tenim transposada. I em pregunto: si era obligatòria l’avaluació ja en aquell moment, i ara encara ho és més, ergo s’hauria de tramitar, no?

informe ambiental

POUM V. CADUCITAT. EL TEXT REFÓS ÉS UNA INICIAL ENCOBERTA.

 

La LUC diu que l’acord de suspensió amb prescripcions esmenables de la CTUB de 25 d’abril de 2003 hauria de haver estat esmenat per AjSVM en el termini de tres mesos després de l’advertiment. La LUC no diu en que consisteix l’advertiment, però per analogia és un advertiment de caducitat en tres mesos. Aquest no s’ha produït, per tant hauríem d’entendre que el tràmit encara es troba vigent. En tot cas és repudiable que més de sis anys després i una dotzena de lleis posteriors no s’hagi instat la caducitat per la CTUB.

La LUC diu que en tot cas es podria finalitzar si hi ha raons d’interès general per les quals resulti convenient de culminar l’expedient, aquesta seria la única justificació de la CTUB. En aquest cas crec que el interès general recomana el contrari, no culminar-lo: no s’ajusta a la LUC, al PDUSC, a la Llei d’Avaluació Ambiental, a la Llei de l’Habitatge, etc.
 

El nou tràmit d’informació pública del Text Refós que es proposa, de dos mesos, només seria possible, segons el 90 de la LUC “si ho determina l’acord de suspensió, i d’acord amb el que sigui establert per reglament·. Ull, això és molt interessant:
 

a) En primer lloc, en aquest cas no ho determina l’acord de la CTUB, ja no anem be. El precepte és imperatiu, “si ho determina”.
 

¿Que passa si no ho determina?: Que la introducció d’esmenes que suposin un nou tràmit d’informació al públic i audiència impliquen tornar a aprovació inicial atès que no te’ns habilitació normativa per tramitar el text refós.

b) “d’acord amb el que sigui establert per reglament”. Que diu el Reglament: l’article 112.1.b diu que quan l’esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d’aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l’òrgan que hagués adoptat l’acord d’aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública. Fins aquí, be.

¿Però que passa si les modificacions substancials va més enllà de l’acord de suspensió?
 

La resposta és simple, el Text Refós introdueix canvis no observats a l’acord de suspensió (que recordeu és anterior al PDUSC, per exemple), o sigui que l’AjSVM no està habilitat normativament per introduir-les en un refós, i si aquests canvis són substancials, com per exemple “l’adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl” (PP Sot del Camp, PMU de Ca l’Arqué, PA16), per introduir-los necessàriament s’ha de tornar a segona inicial.
Per posar de manifest que no juguen net i que aquest document és una inicial encoberta, recordeu que en Francesc Ventura va dir: “recomano tornar a demanar els informes sectorials”. 

 

Com s’ho faran per introduir les segures esmenes que proposaran: ¿un segon text refós? ¿Un tercer?
 

Un exemple simple: El nou Catàleg de Béns i Paisatges, que substitueix íntegrament l’antic i es semblem com un ou a una castanya, no ha estat informat per patrimoni, ni per medi natural, ni per l’ACA, etc.. No hi ha dubte, ens prenen el pèl.
 

Si el document és una inicial encoberta, és un text fallit i mort d’antuvi. L’adaptació obligaria a tornar pràcticament a l’Avanç, programa de participació ciutadana, avaluació ambiental, etc. A complir la Llei, vaja.

POUM IV. QUE PASSA AMB LES PENDENTS? O perquè el govern CIU no compleix la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya determina com directriu per al planejament urbanístic, article 9.4, que aquest ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, establint un règim transitori, mitjançant el Decret 35/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aplicable als terrenys amb pendents elevades en els municipis amb planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme, que, ajustant-se als criteris d’ordenació del planejament, hauran de minimitzar l’edificació en aquells terrenys amb pendents superiors al 20%.

El règim transitori no ens afecta, però si la directriu. Les directrius d’urbanisme sostenible són de obligatori compliment per tot aquell planejament que no estigui aprovat definitivament i publicat. El POUM de SVM es troba amb l’aprovació definitiva suspesa des de 27 d’octubre de 2003, per tant haurà d’adaptar-se abans de l’aprovació definitiva i publicació.

L’adaptació és produiria declarant inedificables o mantenint la seva condició del sòls no urbanitzables (SNU) a aquells sòls amb pendents superiors al 20%.

¿La proposta de CIU de POUM s’adapta? Suposo que ja sabeu la resposta, però deixarem la intriga fins el final.

És cert que la LUC i el Reglament estableixen excepcions, però no són aplicables a SVM, atès que s’hauria d’acreditar que el creixement del nucli existent no és possible en altres terrenys, o que el municipi no disposa de terrenys amb pendent igual o inferior al 20%, que no és el cas pel nostre municipi.

La LUC estableix aquesta condició de Desenvolupament Urbanístic Sostenible mitjançant paràmetres objectius, excloent qualsevol tipus d’arbitrarietat o manipulació. Així, la identificació dels terrenys amb pendent superior al 20% s’ha de dur a terme d’acord amb la cartografia oficial de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, article 7 del Reglament de la LUC.

Si busqueu a la web de l’AjSVM, o a la documentació facilitada pel govern del POUM, trobareu el Catàleg de Béns i Paisatges de SVM, aprovat inicialment pel govern tripartit, i amb ell el plànol I.5 “Pendents superiors al 20%” elaborat amb les dades de l’ICC”. Aquest plànol us pot servir de referència, encara que no sigui “l’oficial.”

Teòricament hauríem de disposar del plànol oficial, atès que l’article 72 del Reglament també diu que dintre dels plànols d’informació del POUM hi haurà el de pendents, però no el trobem. En la documentació que ens han lliurat el plànol d’informació amb les dades de l’ICC, que la CTUB va remetre a tots el ajuntaments fa un any aproximadament, no surt per enlloc. El govern CIU el deu haver perdut en algun calaix, i no és casual, com veurem.

Prometo rectificar si me’l faciliten, però no crec que passi. (Rectifico, me l’han facilitat –un petó ben gros pels serveis tècnics d’urbanisme de SVM- encara que en microstation (putada), però ja l’hem convertit.)

Continuem. Si mirem el plànol que disposem del Catàleg i el de pendents de l’ICC, i fem la superposició amb la proposta de POUM de CiU, i veurem que:

1. el Sector 6 Rosalmar hauria de mantenir-se íntegrament com SNU.
2. el Sector 5 Residencial Can Mora és inedificable al 80 %
3. el Sector 2 Can Manent te seriosos problemes, queda reduït a la plana del Manent, i perdria més del 50 % de la seva superfície (ull, que no computa a efectes d’estàndards, ja explicarem que vol dir).
4. El Sector 1 Costa Nord te totes les cessions en sòls amb pendents superiors al 20%.

Si amb el PDUSC el POUM ja tenia dificultats, amb les pendents s’enfonsen la resta de sectors. Hem aplicat dos articles i mig de la Llei, i ja ens estem quedant sense POUM. Espereu i veureu.